MOCIÓ REFERENT A LA TAXA PER L’ÚS PRIVATIU O APORFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL DE LES INSTAL.LACIONS DE TRANSPORT D’ENERGIA ELÈCTRICA, GAS, AIGUA I HIDROCARBURS.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

 Els darrers anys les companyies subministradores de serveis bàsics, i particularment les elèctriques, han vist incrementats els seus ingressos alhora que la ciutadania ha patit un increment desmesurat de les tarifes. Aquesta situació ha posar en risc l’accés de moltes famílies als subministraments essencials, accentuant la problemàtica de la pobresa energètica.

Per la seua banda, l’Estat Espanyol enlloc de vetllar pels interessos dels ciutadans ha optat per prioritzar els interessos econòmics de les grans corporacions, algunes vegades per acció i altres vegades per omissió. Els ajuntaments també hem patit la posició de poder d’aquestes companyies que, amb la complicitat de l’Estat, sovint han trobat els mecanismes legals per eludir el pagament de taxes municipals.

Un exemple clar és la taxa per l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic que han d’abonar les empreses de subministrament per les instal·lacions de generació, transport i distribució. La Llei d’Hisendes Locals recull a l’article 23.3.k, la possibilitat d’establir una taxa per gravar les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, aigua i gas que ocupen el sòl, subsòl o el vol de vies públiques o d’altres de domini públic local.

A més, l’article 24 de la Llei d’Hisendes Locals defineix els mètodes de càlcul de la quota tributària ja siga a través de la valoració de la utilitat de mercat derivada de l’ús o aprofitament o bé de l’1,5% dels ingresso bruts procedents de la facturació que obtinga l’empresa subministradora al terme municipal per l’aprofitament especial del sòl, subsòl o vol de les  vies públiques municipals.

Les companyies afectades per aquestes taxes han presentat nombrosos recursos davant els tribunals demanat l’anul·lació de les ordenances fiscals que les regules, argumentat que la quota exigida o estava prou fonamentada o bé era desproporcionada.

Atès que mitjançant les ordenances fiscals els municipis poden exigir, com alguns ja fan des de fa temps, a les empreses explotadores de serveis de subministraments que, actuant com distribuïdores i/o comercialitzadores, presten serveis que resulten d’interès general o afecten a la generalitat o a una part important del municipi una taxa de l’1,5 per cent sobre els ingresso bruts generats al municipi.

Atès que les sentències del Tribunal Suprem estableixen que els ajuntaments també podran establir una taxa per a les empreses que compten amb xarxes que travessen el terme municipal, però que no van directament vinculades a la prestació de serveis al municipi.

Atès que segons el que estableix la doctrina del Tribunal Suprem es por determinar com a base imposable el valor de la utilitat que reporta l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic, i aquesta utilitat pot calcular-se partint del valor cadastral del sòl amb construcciones, considerant construcciones les pròpies línies elèctriques d’alta tensió, així com altres elements de la instal·lació.

Per tots aquests motius, el grup municipal COMPROMÍS PER ALBERIC a l’Ajuntament d’Alberic proposa l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER. Dur a terme els tràmits necessaris per aprovar l’ordenança fiscal relativa a l’ús privatiu o aprofitament del domini públic fet per aquelles empreses que, sense prestar directament serveis de subministraments bàsics al municipi, compten amb instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas, aigua o hidrocarburs que transcorren pel terme municipal, aplicant com a base imposable el valor de la utilitat derivada de l’aprofitament especial o l’ús privatiu del domini públic local, calculat aquest valor a partir dels valors cadastrals amb construcció.

SEGON. Dur a terme els tràmits necessaris per aprovar l’ordenança fiscal relativa a l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic fet per aquelles empreses explotadores de serveis de subministraments quan presten serveis que resulten d’interès general o afecten a la generalitat o una part del municipi, exigint una quota de l’1,5 per cent sobre els ingresso bruts procedents de la facturació que obtinga l’empresa al municipi.

TERCER. Destinar els majors ingresso  obtinguts per l’aplicació d’aquestes taxes a allò que considere més adient el plenari.

QUART. Exigir al govern de l’Estat Espanyol que, en cap cas, trasllade el major cost suportat per les companyies a les tarifes o peatges que paguen els usuaris per serveis essencials com el gas, aigua o electricitat.

CINQUÉ. Comunicar aquest acord al Govern espanyol, a la Generalitat Valenciana i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.