Encara avui, després de més de 35 anys de la mort del dictador, el poble d’Alberic viu d’esquena a la seva història més recent. La manipulació i la por que s’imposà al llarg dels anys de la dictadura i de l’anomenada “transició democràtica” encara pesen com una llosa en la nostra memòria com a poble.
Mai cap govern municipal ha realitzat una política municipal dirigida a la recuperació, commemoració i foment de la memòria històrica del nostre poble. Així, encara avui resta present al nostre poble, simbologia franquista en espai públic .
Alhora, tots aquells Alberiquenys que perderen la vida o foren represaliats per la dictadura franquista i pel feixisme europeu, resten oblidats i encara no han obtingut el merescut reconeixement i homenatge.
Des dels finals del segle passat hi ha hagut una eclosió del moviment de recuperació de la memòria històrica a tot l’Estat espanyol. Les associacions de víctimes i els fills dels qui visqueren el franquisme n’han estat els impulsors. L’any 2000 s’obrí una de les fosses comunes de la Guerra Civil a Priaranza del Bierzó (Lleó). El nét d’una de les víctimes enterrada en aquesta fossa creà, aleshores, l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, amb l’objectiu de conèixer i fer públic el caràcter i els efectes de la repressió franquista. Va prendre força així, tot un moviment civil que reclamava la dignificació de les víctimes i els represaliats, l’obertura de fosses i un anàlisi crític i obert a la nostra història recent.
A l’octubre de 2007 el Congrés dels Diputats aprovà l’anomenada Llei de la Memòria Històrica (Llei 52/2007, de 26 de desembre) per la que es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor de qui va patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura. La llei de la Memòria Històrica eleva a rang normatiu allò que és essencial a qualsevol societat democràtica, es a dir l’adopció “d’una sèrie de mesures en relació amb els símbols i monuments commemoratius de la Guerra Civil o de la Dictadura, sustentades en el principi d’evitar tota exaltació de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura, en el convenciment que els ciutadans tenen dret a què així siga, a que els símbols públics siguin ocasió de trobada i no d’enfrontament, ofensa o greuge”.
El seu article 15, destinat als “Símbols i monuments públics”, diu textualment: “Les Administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col•lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. La llei per tant, no fa referència a reconversions i atribueix a les administracions públiques la tasca de retirar tota simbologia franquista encara present avui en dia.
D’ençà, múltiples municipis han retirat la simbologia franquista dels seus pobles i han endegat projectes de recuperació de la seva memòria històrica local.
Alberic encara ha d’iniciar el treball per a la recuperació de la justícia, la veritat i la dignitat que cal restituir a les persones que foren represaliades a conseqüència de la dictadura franquista.
Un treball que s’ha de desenvolupar en un ampli marc de col•laboracions, tant amb centres de recerca que treballen aquests temes: Centre d’Estudis Històrics Internacionals, Forum per la Memòria al País Valencià, Associació Guerra, Exili y Memòria Històrica del País Valencià, i un llarg etc…
Per tot això, el grup municipal de compromís proposa al Ple D’Alberic l’adopció dels següents acords:
Primer:
Retirada de la simbologia franquista encara present al nostre poble.
Segon:
Emprendre activitats de foment de la Memòria Històrica, en especial interès aquelles dirigides a la dignificació i reconeixement públic de les víctimes i els represaliats pel franquisme.
Alberic 31 de març de 2016