felip-v

Quan el Regne de Valencia en l’any 1714 va perdre la Guerra de Successió  el nou rei Felip V d’Espanya va substituir tot el règim local valencià pel castellà, més homogeni i sobretot que permetia la constant interferència de la monarquia en els assumptes locals. El nou règim que s’imposaria als vençuts va quedar recollit al Decreto de Nueva Planta. La majoria d’ajuntaments eren governats per un batlle (aquesta paraula sobrevisqué, ja que el seu significat en català-valencià tradicional ja era el d’una autoritat delegada per un superior) i un consell de regidors, l’un i els altres nomenats des de dalt pel corregidor.

 

Les funcions dels nous ajuntaments eren molt més limitades que les de les institucions pròpies que havien tingut fins aleshores, i de fet consistien bàsicament a ser els nous policies del territori i en administrar els béns i rendes del municipi, que al llarg del segle XVIII cada vegada foren més precàries Cal tenir en compte que durant el segle XVIII el sistema imposat per la Nova Planta als antics països de la Corona d’Aragó no era ben bé igual al que regia a la pròpia Corona de Castella, ja que l’oportunitat de la conquesta va ser aprofitada per fer-lo més sever.

 

Tot i la novetat uniformitzadora, centralitzadora i militarista de la Nova Planta castellana, aquest nou ordenament jurídic no va eliminar l’Antic Règim als nous països conquerits: en tot cas va abolir el que els sistemes polítics de València, Catalunya i Balears tenien de català-valencià, però no pas la societat estamental ni els valors tradicionals. Amb el nou sistema el senyor continuava nomenant el batlle del seu municipi, però tenia unes funcions més limitades i havia de ser ratificat pels delegats del poder reial igualment. El municipi també tenia més llibertat per elegir els seus regidors, però també havien de ser ratificats. Aquests privilegis durarien fins a l’abolició de les jurisdiccions feudals decretada per les Corts de Cadis el 1813 on el nostre paisà Antonio Lloret va ser protagonista.

 

En la recuperació de l’Estatut d’Autonomia en l’any 1982 el País Valencia va  rescatar les denominacions històriques de la Generalitat,  Les Corts, el Consell o el Síndic de Greuges.  En el nou Estatut d’Autonomia de 2006 va augmentar el recolzament legal en l’article 7.1 que establix explícitament que «el desenvolupament legislatiu de les competències de la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l’històric Regne de València (…) especialment, [en el referit] a l’entramat institucional de l’històric Regne de València i la seua pròpia onomàstica».

 

Dins de l’esperit dels Estatuts d’Autonomia del País Valencia de 1982 i 2006, es va legislar dins de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, en el seu article 26.4:

 

“Els Ajuntaments podran utilitzar les denominacions tradicionals de Casa de la Vila i Batlle aprovades en els seus respectius Reglaments orgànics o per acord plenari.”

 

 

 

Pels motius adés assenyalats, el Grup Municipal de Compromís proposa al Ple de l’ajuntament, l’adopció del següent:

 

ACORD

 

 

1-. Que per part de l’Ajuntament d’Alberic s’acorde assumir les denominacions tradicionals de Casa de la Vila i Batlle/essa.

 

 

 

 

Alberic, 3 d’octubre de 2016.