PROGRAMA MARC D’ALBERIC PER A LES ELECCIONS 2015

COMPROMÍS AMB LES COMPTES CLARES

A.- Auditoria de comptes de l’Ajuntament d’Alberic.
La primera acció de govern serà auditar públicament els comptes de l’ajuntament en les últimes legislatures, volem saber i fer saber en què s’han gastat els impostos dels veïns i veïnes d’Alberic. Saber que part d’aquesta despesa és legítima i quina no, i actuar en conseqüència d’acord amb la legislació vigent.

COMPROMÍS AMB LA PARTICIPACIÓ I LA TRANSPARÈNCIA EN ALBERIC.

1.- PARTICIPACIÓ.

A.- L’alcaldia i la regidoria de participació ciutadana.

Per superar el nivell de desafecció política existent en aquestos dies, es necessària que la ciutadania prenga possessió del paper que li pertoca dintre de les decisions municipals. L’alcaldia de Compromís, al capdavant de la Corporació, i els i les regidores, exercirem el contacte directe amb el veïnat d’Alberic  de  forma biunívoca, detectarem i resoldrem els problemes de la ciutadania d’Alberic d’àmbit municipal, intervindrem en els d’altres àmbits competencials i traslladarem i explicarem les decisions municipals i els seus efectes en Alberic.

B.-  Estratègia de Poble i les auditories veïnals.

Durant anys, els ajuntaments han patit les conseqüències d’un model de desenvolupament que ho ha fiat tot als ingressos extraordinaris generats per l’urbanisme i l’especulació. La manca de visió estratègica ha propiciat que, actualment, en Alberic, i hagen zones per urbanitzar, PAI’s fantasma, instal·∙lacions sense contingut, etc. Tot això unit a la manca de perspectiva en el desenvolupament territorial, la crisi ha devaluat la capacitat econòmica d’Alberic i ha generat necessitats socials que en períodes anteriors no existien.

Davant una situació així, es necessari redefinir o crear una  estratègia  pròpia  d’Alberic  i aquest procés s’ha de realitzar participativament amb totes les persones i entitats cíviques d’Alberic.

Els Consells del Poble d’Alberic, els Econòmics i Socials, els fòrums estratègics que els desenvolupen per a tal procés seran els que es treballen a Alberic, però es necessari que Alberic  tinga un projecte per si mateixes, fruit del consens i del debat ciutadà.

L’eina de l’Auditoria veïnal i el seguiment dels objectius i els indicadors del nivell de satisfacció, bon viure i benestar del poble, troben la seua raó de ser  també per a fixar l’estratègia  de desenvolupament  del poble,  des  d’un  punt  de  vista  valencià,  sostenible, progressista i igualitari.

C.-  Els pressupostos participatius, la base de decisió veïnal

El pressupost participatiu és el mecanisme de democràcia directa que permet a la ciutadania influir o decidir directament sobre els pressupostos públics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjançant processos de participació ciutadana.

El Pressupost Municipal d’Alberic preveurà una partida per als barris i s’acordarà que siga sotmesa a la participació ciutadana. El pressupost destinat per a aquesta acció de participació real ha de ser un %  de  les  inversions  previstes  en  el  pressupost  municipal  amb  un  mínim  establert  en  funció  del pressupost.

El període per desenvolupar-­‐lo s’iniciarà en els mesos de febrer o març, i finalitzarà a final de l’any per tal d’incorporar-­‐se en l’aprovació del pressupost.

Incorporar la perspectiva de gènere als pressupostos, la qual cosa implica fer un estudi de com es destinen les partides i si són equitatives.

D.- Obres amb participació

El desenvolupament de les Obres o Projectes de l’Ajuntament d’Alberic s’obriran a la participació del veïnat, com eina de prevenció i disminució  de  les molèsties que aquestes intervencions poden causar, la ciutadania té que intervindre durant el procés i ser  conscient  de  les  fases  de  desenvolupament  de  l’obra  i  el  projecte, sentint-se  part  del  mateix,  i d’aquesta manera es disminuirà el rebuig i propiciarem la motivació i difusió de la mateixa.

E.- Audiències  Públiques.

L’Alcaldia de Compromís donarà compte periòdicament a la ciutadania sobre la gestió  municipal  i  sobre aquelles decisions i projectes que afecten a Alberic de manera important. És per això que figures com el debat sobre l’Estat  d’Alberic,  amb  formats  oberts  per  facilitar  l’intercanvi d’informació amb el veïnat, associacions i altres forces polítiques seran mesures irrenunciables per a Compromís.

Igualment, realitzarem una audiència pública anual on es donarà compte de la gestió econòmica municipal,  així  com  del  seguiment  dels  indicadors  de  benestar  del  municipi  facilitarem  la comunicació Ajuntament-poble.

F.- Participació i sostenibilitat.

A més de les eines pròpies de la participació respecte les finances, obres i serveis, etc. Els projectes i accions encaminades a la millora de la sostenibilitat d’Alberic tindran també un component participatiu:  els plans de mobilitat, el desenvolupament del pacte d’alcaldies per l’ús d’una energia sostenible local, les agendes locals 21, plans d’accessibilitat, plans d’igualtat, etc, seran també eines de participació que desenvoluparem en la gestió municipal de Compromís.

2.- TRANSPARÈNCIA.

A.- Els portals de dades obertes.

L’Open Data (dades obertes) és l’obertura a la ciutadania de les dades públiques de l’Administració.

Consisteix a posar a disposició pública i lliure les dades que genera l’Administració en formats digitals i  estandarditzats.

L’Open Data facilita l’accés a tota aquesta informació, que posa a l’abast de la ciutadania i, a més, fomenta la reutilització d’aquestes dades. D’aquesta manera, qualsevol persona o organització pot utilitzar les dades obtingudes per a una nova idea que en generi de noves, nou coneixement i nous serveis. L’Open data obre un món d’oportunitats a  la  innovació,  al  coneixement  i  ofereix,  també, noves oportunitats de negoci.

Les dades que tota la ciutadania deuria poder conèixer de l’Ajuntament d’Alberic i que deurien ser fàcilment accessibles, s’agrupen en 4 blocs.

Bloc 1 – Informació sobre corporació municipal d’Alberic i la seua plantilla

1. Retribucions i patrimoni de tots els regidors i regidores de l’Ajuntament d’Alberic.

2. Informació clara i comprensible sobre l’estructura organitzativa de  l’Ajuntament d’Alberic,  tant  a nivell polític com  a administratiu (Corporació, plantilla municipal, organització per Departaments, estadístiques sobre personal…)

3. Informació precisa sobre l’inventari municipal d’immobles d’Alberic (tant propis com llogats), vehicles oficials i elements patrimonials de valor històric i/o artístic

4. Publicació en la pàgina web municipal (http://www.alberic.es/) de forma completa i sempre actualitzada de la Relació de Llocs de treball (RPT) de l’Ajuntament sempre d’acord amb la LPD (Llei de Protecció de Dades) i del procés de sel.lecció

Bloc 2 – Transparència en les contractacions d’obres i serveis de l’Ajuntament d’Alberic.

1. Es faran públics tots els contractes i convenis existents de l’Ajuntament d’Alberic.

2. Es farà públic el llistat d’empreses proveïdores i adjudicatàries.

3. Es publicaran totes les subvencions i ajudes econòmiques concedides per l’Ajuntament d’Alberic.

4. Es faran  públics  tots  els  convenis  urbanístics  i  la  informació  sobre  les  obres  de  major importància.
5. Seguiment i control de l’execució de les

• Obres d’infraestructura geolocalitzades (s’hi inclouen les obres en curs, les projectades, les executades i les aprovades pendents d’execució)

• Empreses adjudicatàries de les obres, import, termini d’execució, data d’inici i de finalització (expedients d’adjudicació en curs)
• Empreses adjudicatàries de les obres, import, termini d’execució, data d’inici i de finalització (expedients amb contracte formalitzat)

• Modificacions, reformes, pròrrogues i complementaris dels contractes d’obres

• Dates i terminis de les obres

• Obres d’infraestructura realitzades i/o aprovades pendents d’execució

Bloc 3 – Dades ambientals, socials i ciutadanes.

1. Informació  sobre   la   situació   mediambiental   d’Alberic,   amb   dades   actualitzades

2. Informació sobre consums, per tal que la ciutadania puga constatar l’eficiència i l’estalvi en els subministraments d’energia, aigua, llum, de l’ajuntament d’Alberic.
3. Dades sobre el tràfic en Alberic, amb informació precisa sobre talls de tràfic, ubicació de radars, càmeres de tràfic accessibles des de la

4. S’incentiva la participació ciutadana en grans projectes del poble.

Bloc 4.-­‐ Finances Municipals d’Alberic

1. Publicació en la pàgina web municipal, de forma clara i comprensible, dels pressupostos des de la seua elaboració fins a la seua liquidació així com el deute municipal tant amb bancs com amb proveïdors, creditors, administracions a més de l’estat dels comptes

2. Es publicarà tota la informació rellevant sobre els ingressos i despeses del

3. Publicació en  la  pàgina  web  municipal (http://www.alberic.es/) de totes les desviacions entre l’aprovat en el pressupost i l’executat, així com l’explicació als nostres ciutadans d’aquesta desviació.

4. Fixar indicadors que permeten avaluar l’eficàcia i l’eficiència dels recursos emprats, com per exemple el superàvit o dèficit, fiscalitat municipal, despesa, inversió, endeutament municipal tant bancari com

COMPROMÍS AMB LES PERSONES. ALBERIC DEL BENESTAR

Les persones han de ser tractades en condicions d’igualtat i amb possibilitats reals d’integrar-se com a ciutadanes del País Valencià per a contribuir al progrés i benestar de totes i tots  plegats. Generar igualtat d’oportunitats és el leiv-motive de qualsevol política desenvolupada per Compromís,

IGUALTAT

La transversalitat és l’eix fonamental de les polítiques d’igualtat. Per això cal aplicar una perspectiva de gènere a tots els àmbits de la gestió municipal.

1. A) Declararem Alberic, municipi contra la Violència Masclista i per la Convivència Igualitària. Es posaran en marxa polítiques més efectives per a la prevenció de la violència i la igualtat d’oportunitats.

Algunes accions bàsiques seran:

1. ACCÉS DE LES DONES AL MERCAT LABORAL

Fomentar i prioritzar l’accés de les dones al mercat laboral en igualtat de condicions que els hòmens, impulsar plans de formació  i  reciclatge,  l’autoocupació  i  l’accés  a  subvencions,  a més de propiciar‐ne la conciliació amb la vida familiar mitjançant el foment de la coresponsabilitat entre hòmens i dones. Afavorir, a més, la creació de cooperatives d’ocupació domèstica que trenquen la relació laboral individualitzada i  garantisquen  condicions  laborals justes per a les persones que hi treballen.

1. ORDENANÇA D’IGUALTAT

Dotar l’Ajuntament d’Alberic d’una ordenança municipal d’Igualtat, a l’empar de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i hòmens, que supose un compromís en defensa de la igualtat i que hi incloga la creació d’un Departament d’Igualtat i un Consell Municipal d’Igualtat.

2. DEPARTAMENT D’IGUALTAT

Crearem un Departament d’Igualtat que siga transversal i interdepartamental i que depenga directament d’Alcaldia per tal de projectar la perspectiva de gènere en totes les propostes de l’ajuntament.

A més elaborarem i supervisarem un pla municipal de formació del funcionariat, treballadors i treballadores municipals per tal que siguen sensibles i tinguen estratègies per treballar les polítiques de gènere, atendre a la ciutadania, dissenyar el poble o utilitzar un llenguatge administratiu no sexista.

Realització de diferents activitats que giren al voltant de l’apoderament de la dona, així com, posar en valor el seu paper en la societat (premis literaris, cinema amb temàtica feminista, premis d’investigació històrica de les dones,…).

3. CONSELL MUNICIPAL D’IGUALTAT

Crearem el Consell Municipal d’Igualtat amb estructura pròpia com a òrgan consultiu i assessor de representació i participació democràtica de les dones, així com de les associacions feministes, en la política municipal.  Caldrà que en formaren part, a més, tots els grups polític samb  representació  municipal,  els  tècnics  i  les  tècniques  municipals  i  els  representats  dels departaments concrets a què afecten les propostes.

Caldrà, a més, que tinguera representació en els Consells Consultius Municipals per tal de fomentar la igualtat i la mirada de gener en tots els àmbits; que elaborara o adaptara proto-cols d’actuació per tractar casos concrets que atempten contra la igualtat de gènere i que treballara  amb  col·∙lectius  i  associacions  municipals  en  el  desenvolupament  de  programes concrets que tinguen en compte la igualtat de gènere i la diversitat sexual.

5. PLA INTEGRAL MUNICIPAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Desenvoluparem estratègies de prevenció contra la violència de gènere des dels àmbits educatiu, cultural, festiu, laboral, d’incentivació de l’associacionisme de les dones, sanitari, d’assistència social, dins les competències municipals i tenirho com a criteri transversal en qualsevol activitat municipal.

La qual cosa suposa, a més, dotar pressupostàriament el desenvolupament de Llei Integral de Mesures de Protecció Contra la Violència de Gènere (BOE 1/2004) i la Llei Integral contra la violència sobre la Dona (DGV 7/2012), així com l’avaluació, publicació de dades, actuacions  i conclusions.

5. VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN L’ADOLESCÈNCIA

Dissenyarem un pla d’acció específic per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere en l’adolescència, que ha de ser convenientment dotat en els pressupostos municipals per dur endavant conferències, jornades o elaborar materials per formar tant l’alumnat com el professorat.

B). Pacte local per la Conciliació i la Coresponsabilitat, per tal de fer efectiu el repartiment dels usos dels temps i l’ocupació.

6. PERSPECTIVA DE GÈNERE DINS DE LES INSTITUCIONS

Crearem un a Pla d’Igualtat de Personal Municipal per fomentar dins de les pròpies Institucions la igualtat en els llocs de treball i una redistribució dels càrrecs de responsabilitat aplicant la paritat com a eix de redistribució.

7. TREBALL INTERDEPARTAMENTAL

Potenciarem el treball interdepartamental entre aquelles àrees més implicades (Serveis Socials, Habitatge, Promoció econòmica i Ocupació, Pla d’Immigració, Serveis d’Igualtat d’Oportunitats, etc.

8. PERSPECTIVES DE GÈNERE EN EL DISSENY DE LES POLÍTIQUES

Establirem els mitjans organitzatius i de procediments interns en l’organigrama municipal que assegure que la perspectiva de gènere està present en els plans, programes i projectes de l’administració local i, en general, en totes les actuacions d’ordre intern o extern que s’hi duguen a terme, avaluant   les polítiques municipals, per analitzar si la seua implementació està contribuint a l’avanç de la igualtat entre homes i dones.

10. PRESSUPOSTOS AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE.

Creació de l’Observatori d’Economia i Igualtat, per constatar la relació entre els indicadors d’igualtat de gènere i els de desenvolupament econòmic i social

Garantir la participació ciutadana paritària en els processos de distribució del pressupost. A l’hora que s’implementen programes que formen la ciutadania per tal que puga participar de manera capaç i efectiva en aquesta participació.

9. ESTUDIS SOBRE LA SALUT DE LES DONES

Potenciarem els estudis sobre la salut de les dones i col·∙laborarem amb la administració autonòmica en la posada a disposició de les ciutadanes un servei d’orientació i formació sanitària específic amb la finalitat de previndre i assessorar sobre patologies o riscos propis de les dones.

10. RECURSOS SOCIALS PER A DONES EN SITUACIÓ DE

Garantirem l’accés als serveis i recursos públics a totes les persones en situació d’exclusió o en risc d’estar‐ho. Parant especialment l’atenció en les famílies monomarentals i homoparentals, mares adolescents o treballadores sexuals.

11. PERSPECTIVA DE GÈNERE EN ELS PROJECTES DE PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA

Atendrem les diverses tipologies de mobilitat, dels mitjans que s’utilitzen per als desplaçaments i freqüències. Crear espais de convivència, espais comuns del veïnat, d’interrelació i d’usos quotidians. Així com propiciar la multifuncionalitat dels espais públics, dels llocs comuns que atenguen a la diversitat de la societat i que afavorisquen la socialització.

12. INTEGRACIÓ I INTERCULTURALITAT

Plantejarem programes que fomenten la integració i la interculturalitat, tant en hòmens com en dones, tenint en compte especialment la interseccionalitat.

Afavorirem la normalització de la presència d’immigrants en els diferents sectors o recursos de tipus socioeconòmic, corporatiu, lúdicoeducatiu, d’oci i esbarjo, associatiu i participatiu, sindical, etc.

13. PROMOCIONAR INVESTIGACIONS DE GÈNERE

Promocionar investigacions en col·∙laboració amb altres ens, com les universitats, sobre la situació de les dones al municipi, per tal de conèixer la realitat local respecte dels maltractaments o de les desigualtats i poder actuar o previndre allà on calga.

14. SERVEIS SOCIALS DE QUALITAT

Que donen suport a les tasques de cura i a la dependència, com pot ser una xarxa d’escoletes infantils municipals de 0-­‐3 anys o serveis d’atenció a persones majors per atendre adequadament l’àmbit reproductiu (i no només el productiu), el que té a vore amb el sosteniment de les nostres vides, és a dir, amb gestió domèstica, la cura de xiquets i xiquetes, de persones malaltes o dependents, etc.

• RADICACIÓ DE L’HOMOFÒBIA I TRANSFÒBIA

Promocionarem  i  donarem  suport  a  les  accions  que  els  agents  socioeconòmics  i  la  societat  civil promoguen per avançar en l’erradicació de l’homofòbia i la transfòbia en els centres de treball.

Normalitzar formularis administratius i documents legals per tal que reconeguen la pluralitat de les formes de convivència familiar. Incloure la perspectiva LGTB en la formació dels equips tècnics bàsics i d’atenció especialitzada.

18. EMPRESES COL·∙LABORADORES

Tindrem en compte als barems l’aplicació de la Llei d’Igualtat a les empreses que treballen amb l’Ajuntament. Exigirem  Plans  d’Igualtat  a  totes  les  empreses  de  més  de  50  treballadors  i  treballadores  que presten serveis municipals

– COMPROMÍS AMB L’IMMIGRACIÓ

• Creació d’un sistema d’informació local de rebuda:
• Demografia i impacte demogràfic.
• Assentament i impacte territorial
• Tipologia immigratòria i diversitat.
• Mercat de treball.
• Sistema de benestar: educació, sanitat, serveis socials.
• Seguretat

Elaboració d’un pla  d’acollida municipal d’Alberic, dissenyat com un circuit. Un pla àgil i amb el qual s’eviten gestions innecessàries quan arriba una persona nouvinguda.

Pel que fa a l’escolarització, creació  d’una comissió  específica  de  matriculacions, amb l’objectiu de coordinar els recursos (tots els recursos educatios d’Alberic) per a la millor ubicació del nou alumnat. Així mateix, creació      de tallers  d’adaptació  escolar, on accedixen l’alumnat amb necessitat d’adaptació.

Organització periòdica de campanyes de sensibilització  ciutadana i formació de polítics i treballadors i treballadores municipals sobre els aspectes relacionats amb la immigració, perquè  es considera que son una peça fonamental cara a la producció     de canvis d’actituds.

COMPROMÍS PER LES POLÍTIQUES INTEGRALS DE JOVENTUT

A.- Ocupació

1. Creació de l’Agència Comarcal d’Ocupació de la Ribera Alta
2. Increment dels programes destinats a la Formació per a l’Autoocupació; recuperació d’oficis tradicionals.
3. Creació d’un Observatori de l’Ocupació Jove dins del marc dels Pactes Territorials per l’Ocupació, per a evitar la precarietat
4. Impuls de programes de reincorporació laboral de joves titulats d’Alberic, per tal d’evitar la fugida de “cervells”.
5. Afavoriment de la col·locació de joves que estudien per a fer-ho compatible
6. Programa específic d’incorporació al món laboral de dones joves.
7. Educació
8. Participació activa dels ajuntaments en les meses territorials de seguiment i aplicació de la Formació Professional per tal d’afavorir la connexió entre el món educatiu i el món empresarial d’Alberic i de la Ribera Alta.

2.-Instauració de l’horari nocturn per a estudis de Formació Professional.

3.- Sistema de beques que asseguren la gratuïtat per estudiants d’Alberic que han de fer desplaçaments llargs i tenen menys recursos econòmics

5. ERASMUS +. Concessió de beques i ajudes municipals per a estudiants universitaris
6. Concessió d’ajudes municipals a la investigació per a joves titulats d’Alberic

7.- Apertura de la Biblioteca Municipal en horari nocturn en época de exàmens universitaris.

C.- Cultura, oci i temps lliure

1. Afavorir la creació cultural amb programes de formació i convocatòria de beques i ajudes.
2. Posar en marxa programes de promoció del valencià imaginatius i que impliquen el major nombre possible de gent..
3. Compromís a dedicar una part substancial dels programes de festes a la música, el teatre i la literatura en valencià, i apostar pels creadors d’Alberic i de la Ribera Alta més joves.
4. Convertir la Ribera Alta en el referent cultural bàsic. Promoure programes d’intercanvi cultural amb les persones immigrants que visquen a Alberic
5. Afavorir l’aprenentatge del valencià als nouvinguts a Alberic, tot garantint no només el respecte sinó la potenciació de les seues peculiaritats
6. Crear serveis de transport nocturn i en dies especials a zones d’oci
7. Promoure programes de formació sobre les drogues. Promoure programes locals d’educació sexual i instal·lació de màquines expenedores de preservatius en totes les instal·lacions de titularitat municipal.
8. Crear programes específics de desintoxicació dels joves drogoaddictes dins el marc dels programes més generals, insistint en aquest cas en la formació i la reinserció
9. Donar suport decidit a l’esport tradicional i als esports minoritaris, convocant competicions comarcals o intercomarcals, obrint les instal·lacions necessàries i introduint-los com a activitats extracurriculars a les escoles (o formant part del currículum d’Educació Física)
10. Promocionar programes de viatges i excursions que tinguen com a element central el coneixement del medi, l’educació ambiental i la promoció del patrimoni valencià.

D.- Associacionisme i voluntariat

1. Creació del Consells de la Joventut d’Alberic. Integració d’aquest Consell al Consell Comarcal de la Joventut de la Ribera Alta
2. Creació del casal de joves.(Àgora Jové)
3. Programes municipals de formació del voluntariat, amb posteriors experiències pràctiques.
4. Afavorir, econòmicament i infraestructural, la constitució d’associacions de tot tipus dins d’Alberic, especialment aquelles creades per joves i vinculades al medi ambient, la solidaritat amb el Tercer Món o amb la població socialment marginal d’Alberic, la promoció cultural, l’educació, la integració de la dona.

COMPROMÍS AMB L’EDUCACIÓ

1)- Potenciació de l’escola pública d’Alberic…

2 )- Impuls a les denominades escoles obertes: Alberic poble educadores amb museus, biblioteques, ludoteques, escoles esportives, amb espais oberts per jugar i conviure.

3)- Creació de xarxes d’activitats extraescolars d’Alberic i de la Ribera Alta.

4)-Aposta per la participació  dels diferents agents protagonistes: pares, mares, ensenyants, alumnat.

5)- Funcionament real i pràctic del òrgan col·legiat, com ara el Consell Escolar d’Alberic.

6)- Foment de l’ús i l’aprenentatge de les noves tecnologies: aules d’informàtica, conne- xions en xarxa, accessos de correu, bases de dades, accessos a internet…

7)- Aposta decidida per conjugar la funció educativa amb la funció assistencial: les escoles municipals 0-3. Creació d’aquestes aules i serveis per eliminar els localets on s’a- parquen massa hores els xiquets i xiquetes.

8)-­‐ Prevenir la reserva de sol urbà per a infraestructures educatives en Alberic.

9)- Promoció de l’ús del valencià, llengua que hauria de ser també la del sistema educatiu.

10)- Establir acords o reglamentar fórmules per l’optimització dels espais educatius públics. Obertura en horaris diferents sense dificultar la tasca essencial de la dependència (pistes esportives, biblioteques, aules d’informàtica, salons d’actes, espais  per  exposici- ons…).

11)- Establir convenis de col·∙laboració amb altres ens que conduesquen a la millora de l’oferta educativa : universitat, associacions de pares i mares, altres institucions. Escola Oficial d’Idiomes, Conservatori de Musica.

12)- Especial sensibilitat en els casos d’assistència social, immigració…

13)- Assegurar la funció assistencial com a complementària de l’educacional, però sense convertir-se en un aparcament de xiquets i xiquetes. Per això, caldrà preveure els períodes vacacionals de les famílies, per conjugar-los amb els de l’escoleta, els horaris de permanències més ajustats als horaris de treball de les mares i els pares atenent, sempre, com a objecte principal de qualsevol acció, el creixement afectiu, intel·lectual, social del xiquet.

14)- Assegurar la total escolarització en el tram de 0 a 3 anys. Facilitar les beques en aquells casos més urgents.

15)- Fer de les escoles infantils un espai educador ric i obert a la participació dels adults per conviure amb els infants: festes, celebracions…

16)- Creació a Alberic de l’organisme municipal autònom que regule les escoles infantils, coordine i unifique els criteris de qualitat i satisfacció de les necessitats educatives i assistencials en aquest àmbit.

17)- Planificació coordinada dels responsables d’educació, treball i vivenda per evitar reductes marginals i facilitat la normalització social de qui més la necessita.

18)- Creació, funcionament i seguiment periòdic de la comissió d’absentisme escolar.

19)- Elaboració dels plans d’acollida municipal com a eina per planificar les atencions, els recursos…

20)- Coordinació   assídua entre els diferents serveis que hi intervenen: planificació familiar,  drogodependències,  treballadors  socials,  ONG,  gabinet  psicopedagògic,  sanitat, fiscalia de menors…

21)- Promoure campanyes de sensibilització al conjunt de la societat per valorar la importància d’aquestos serveis. Campanyes de formació-informació específiques per als casos més necessaris.

22)- Dotació  pressupostària suficient i gestió  eficaç  de les ajudes d’altres administracions.

COMPROMÍS AMB LA CULTURA

1)- Potenciar la cultura per a tots i totes. La cultura és de tots i ha de ser per a tots, o en el seu defecte per a la gran majoria.

2)- Conèixer el municipi per tal d’establir-ne les prioritats culturals.

3)-­‐ Donar als ciutadans els instruments necessaris per tal d’aconseguir un progrés cultu- ral.

4)-­‐ Creació del Consell Municipal de Cultura d’Alberic, on tinguen cabuda tots els ciutadans.

5)-­‐ Potenciar polítiques culturals de més abast territorial: supramunicipal, comarcal…

6)  Elaborar  un  pla  integral  de  dinamització  cultural  que  relacione  l’expressió  cultural pròpia de cada ciutat amb la ciutadania i que genere un producte cultural (intern i extern) que permeta l’accés a la cultura a tothom i a tots els punts de la ciutat

7) Declaració de Bens de Rellevància Local d’Alberic, l’antic Ajuntament, la Llotja d’Alberic, de les cases de més de 100 anys i el Centre Històric. Revalorització d’aquest i creació de espais culturals en les places del barris antics.

8) Recuperació del Festival de Titelles.

9) Restauració del Convent com espai cultural per al poble. Recuperació per a ús cultural de l’aljub de baix de la plaça.

10) Recuperació y recolzament  a la creació de grups de dances tradicionals valencianes.

11) Incloure Alberic en la Xarxa de Teatres en Valencià, instaurant temporades de teatre en el Teatre Liceu.

12) Programa expositiu a l’antic Ajuntament d’Alberic. Ubicació adequada i accés als investigadors de l’Arxiu Històric d’Alberic.

13) Creació de una sèrie d’esdeveniments culturals com poden ser: concerts de música de cambra a la Muntanyeta, Fira del llibre usat, festivals de folklore valencià, etc.

PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ

Desenvolupaments de Plans de Normalització lingüística, per saber quines franges de població estan afectades per una menor competència lingüística i per fomentar el valencià com a llenguatge de l’Administració. Oferiment a algun mitjà local de fer cursos de valencià o programes en valencià en les seues pàgines o programacions.

1. Compromís es compromet a exigir el coneixement del valencià al nivell adequat a la funció que es vaja a fer per a treballar en l’Ajuntament. REQUISIT LINGÜÍSTIC
2. Documentació en la llengua que trie el ciutadà.
3. Consell Social de la Llengua, de cara a mamprendre un diàleg social en matèria de política lingüística, entendre les peculiaritats de les diverses parts del municipi i per tal de fomentar l’ús social de la llengua.
4. Polítiques d’acollida i integració lingüística als nouvinguts, amb plans d’integració lingüística per a adults estrangers.
5. Desenvolupament de la millora del valencià en els mitjans i en la societat, promovent articles i periòdics en valencià, així com els rètols de les tendes o la projecció de cinema en valencià.

COMPROMÍS AMB LES FESTES

1.- Creació del Consell Fester d’Alberic  on s’integre tot el món de la festa i que es convertisca en l’autèntic fòrum on es marquen les línies  a seguir en el futur. La coordinació entre les diferents festes d’Alberic és important, l’any 2016, degut a la mobilitat de la Setmana Santa coincidiran actes de les falles i la Setmana Santa que caldrà consensuar.

2.- Cal crear alternatives d’oci per a tota la població, però especialment per al joves que

es troben amb molt poca oferta.

3.- Autentificació de la Nit del Meló y del Concurs d’Ensisam.

4.- Promoció de la Setmana Santa d’Alberic, destacant els seus fets diferencials: els arreglos, bandes de tambors, etc.

5.- Intentar fer destacar les nostres falles fent-les atractives per a que ens visiten turistes fallers.

COMPROMÍS AMB ELS ESPORTS

1)- Creació del Servei Esportiu d’Alberic, per a la gestió de totes les instal·lacions esportives d’Alberic.

2) Creació de una xarxa de carrils bici i de rutes de passeig i runnig, per el camins rurals del terme d’Alberic, convenientment senyalitzades i amb mesures de seguretat vial. Integració en la Xarxa Comarcal de Carrils Bici, per a la comunicació en els altres pobles de la Ribera Alta.

2)- L’estructura administrativa podria organitzar-se a partir de quatre àrees: admi- nistració, activitats, manteniment d’instal·∙lacions, imatge i comunicació. Tot impulsat pel sistema de direcció que es trie i coordinat per la regidoria d’esports.

3)- Establir una estreta col·∙laboració amb les associacions esportives locals perquè es convertisquen en l’element dinamitzador de l’esport local.

4)- Gestionar de l’esport escolar davant la deixadesa de l’administració autonòmica mitjançant l’Escola Esportiva d’Alberic amb la col.laboració dels clubs locals, que reforça l’associacionisme i implica els clubs en la gestió esportiva.5)- Afavorir l’esport per a tots, posant a l’abast de la població totes  les  ins- tal·∙lacions i serveis auxiliars necessaris.

6)-   Programar activitats específiques dirigides a la salut, principalment de la gent gran.

7)- Recolzar esdeveniments esportius puntuals per tal de promocionar els esports que són menys coneguts, com el nostre esport nacional, la pilota valenciana.

8)-  Millorar al màxim la gestió i la utilització de totes les instal·lacions disponibles en Alberic, fins i tot les escolars.

9) Creació d’aules d’estudi a les instal·lacions esportives per al seu ús del xiquets i xiquetes mentre acompanyen als seus germans i germanes quan fan esport.

COMPORMÍS AMB ELS SERVEIS SOCIALS

Els Serveis Socials que es desenvolupen a nivell municipal són una de les competències que més s’ha vist afectada pEr la Reforma Local. A nivell municipal suposa una retallada de serveis de prevenció i atenció individualitzada que no poden perdre’s. Es per això que ens comprometem a tindre una actitud rebel davant aquesta reforma i mantenir aquelles competències que siguen necessàries per una major benestar i menor desigualtat a Alberic.

✓  Serveis d’informació, orientació i assessorament de situacions de necessitat social.

✓  Ajuda a domicili de persones dependents i programes de recolzament a la unitat de

convivència.

✓  Gestió d’ajudes econòmiques d’emergència social, gestió de la renda garantida de

ciutadania o de qualsevol renda que ajude a cobrir necessitats bàsiques.

✓ Mediació i intervenció familiar

✓  Programes de prevenció, intervenció i inserció per a persones, famílies, grups i

col·∙lectius en risc d’exclusió.

✓ Promoció de la inserció laboral.

✓ Protecció de menors en situació de risc.

✓ Atenció a les persones en situació de dependència, tercera edat i discapacitat.

✓ Atenció primària a les persones víctimes de violència de gènere.

✓ Gestió d’accés a vivenda social.

✓ Recolzament i dinamització del voluntariat social.

Totes aquestes competències han de ser traduïdes en diversos programes, plans d’actuaciói accions de govern que poden abastar camps molt diversos com els següents:

1.- Millora i impuls dels serveis socials generals, a través d’un major desenvolupament i

implantació de les prestacions bàsiques dels programes i d’una major dotació als equips so- cials de base.

2.- Ampliació de recursos ja existents dirigits a la tercera edat per a aconseguir una major

cobertura: servei de suport a domicili, teleassistència. Millora de la qualitat dels serveis.

3.- Creació d’altres serveis de proximitat per a persones dependents: discapacitats, tercera edat, malalts mentals, menors.

4.- Atenció a totes les situacions de precarietat amb les ajudes econòmiques necessàries mitjançant actuacions ràpides i eficaces.

5.- Promoció de la solidaritat i del voluntariat. Coordinació de recursos professionals i de

voluntariat per a la realització de programes d’atenció a discapacitats, tercera edat i me- nors.

6.- Impuls de l’associacionisme: tercera edat, dones, joves, usuaris…, i grups d’autoajuda. 7.- Intervenció familiar i atenció a joves, menors i nuclis de convivència en situació de risc social. Elaboració de projectes culturals i d’oci, espais de trobada, formació i ocupació.

8.- Mobilització de polítiques actives d’ocupació dirigides a joves, parats de llarga duració,

col·∙lectius amb dificultat d’integració laboral, dones soles amb càrregues familiars, immi-

grants, discapacitats, etc. Desenvolupament de l’economia social. Impuls de programes d’ocupació  protegit.

9.- Desenvolupament de programes d’atenció i intervenció amb col·lectius d’immigrants.

10.- Elaboració de programes municipals d’habitatge (vivendes socials, promoció de lloguer

d’habitatges, ajudes de lloguer).

11.- Impuls dels serveis socials especialitzats per a atendre els veïns d’Alberic en funció de criteris de rendibilitat i d’acostament dels serveis als ciutadans.

12.- Habilitació d’uns centres de dia per a atendre malalts i persones majors, amb la finali- tat de reduir les càrregues laborals sobre les dones i fomentar la igualtat home-dona. Cre- ació del voluntariat de persones majors. Facilitarem programes de menjar a casa i tot tipus de serveis a domicili per les persones que no puguen desplaçar-se o convenis amb els restaurants i bars d’Alberic per a que els majors que es puguen desplaçar puguen menjar, estalviant moltes feines cotidianes que els suposa molta dificultat. Posada en marxa de centres de dia per a la tercera edat, una xarxa de xicotetes residències amb places per a assistits i diversitat d’ofertes culturals.

13.- Creació de recursos d’atenció per a malalts mentals: centres de dia, habitatges tute- lats,centres de mitja estada, residències, centres de rehabilitació i inserció social (CRIS).

14.- En l’atenció als discapacitats, s’impulsarà la creació i ampliació de habitatges tutelats, centres ocupacionals, tallers d’inserció, centres especials d’ocupació i es fomentarà la con- tractació i el treball cooperatiu amb les empreses d’inserció socio-laboral.

15.- Promoció d’equips d’intervenció familiar amb menors i altres col·∙lectius en crisi. Programes d’acolliment familiar de menors.

16.- Impuls d’una Llei de Renda Garantida que assegure el dret a uns ingressos mínims amb què cobrir les necessitats bàsiques de subsistència, així com el dret a la inserció en tots els àmbits i maneres de la vida en la nostra societat.

17.- Creació d’òrgans de participació ciutadana. Es crearan Consells Municipals de Benestar Social d’Alberic.

18.- Desenvolupar iniciatives com les del Bancs d’Aliments, els programes de Menjar a casa i els menjadors escolars garantits per assegurar que cap persona passe fam a Alberic (amb empreses d’Alberic, no forasteres)

19.- Desenvolupament del Pla Integral contra la pobresa, per tan de combatre aquest fe- nomen a Alberic-

20.- Mesures fiscals contra la pobresa energètica causada per les grans distribuïdores i companyies  d’abastament.

21.- Manteniment i/o creació de xarxes de ludoteques i esbarjo infantil que permeta la conciliació laboral i familiar.

22.- Incorporació dels majors de 16 anys de famílies en situació d’exclusió social al progra- ma de renda garantida per tal de permetre el manteniment dels estudis, transport i auto- nomia.

23.- Manteniment i/o desenvolupament dels programes de prevenció  socio-sanitaris (dro-

godependències, prevenció de la violència, absentisme escolar) etc.

COMPROMÍS AMB LA SANITAT, LA SALUT PÚBLICA I LA PREVENCIÓ DE RISCOS.

1.- El nostre sistema sanitari ha de ser universal, públic, gratuït, equitatiu, de qualitat i adequadament finançat. Recuperarem l’atenció sanitària completa i la prestació farmacèutica per a tots aquells col•∙lectius que l’han perduda amb el Reial Decret 16/2012.

2.- Aplicació de la llei de dependència de manera integral sense cap discriminació.

3.- Elaboració d’un diagnòstic de salut de la comunitat local.

4.- Intervenció per la salut dins els plecs de condicions de contractes administratius (con- cessions i gestió d’aigües potables, concursos de neteja d’edificis i espais públics, arreplegada de fems i escombraries per a reciclar).

5.- Confecció d’ordenances específiques per al control de riscos per a la salut i promoció de normes d’higiene pública (ordenances del soroll, ordenances d’antenes de telefonia, ordenances sobre centrals elèctriques dins el casc urbà, ordenances sobre tinença i circulació d’animals domèstics, ordenances sobre instal∙lació i manteniment d’aparells d’aire condicionat i calefacció).

6.- Pla d’actuació municipal en situacions d’emergència i catàstrofe.

7.- Plans d’educació per a la salut i divulgació d’hàbits saludables.

COMPROMÍS AMB L’AGRICULTURA I RAMADERIA

L’agricultura als nostres pobles és més que una activitat econòmica, manté un determinat entorn ambiental, territorial i social, però també una base alimentària, un paisatge i una cultura pròpia.

1.-Instar a la conselleria a crear un fons de garantia perquè cap llaurador es quede sense cobrar la taronja. Accions legals contra les empreses que estafen als llauradors.

2.- Fomentar l’agricultura ecològica. Utilització d’aquests productes en els menjadors escolars.

3.- Incentivar el Consell Agrari d’Alberic com a ens administratius de participació, assessorament, consulta i organització del sector agrari.

4.- Elaboració d’un cens de parcel·les abandonades i establiment d’un banc de terres per facilitar l’arrendament per part de llauradors joves o en actiu, així com per persones aturades que vulguen iniciar-se en l’agricultura.

5.-Desenvolupament, en coordinació amb altres administracions, dels Bancs Locals de Llavor per tal de fer perviure la diversitat de la producció agrícola en les seues diferents variants.

6.- Millorar el manteniment dels camins rurals. Creació i suport de la Guarderia Rural com un Cos Especial de Seguretat Rural i Protecció del Món Rural. Facilitar la interposició de denúncies de robatoris per part de l’ajuntament.

7.- Incentivar, des de l’àmbit municipal, la modernització de les explotacions agràries i desenvolupament rural, prioritzant els professionals de l’agricultura, amb inversions en les explotacions agràries i amb el suport a la incorporació d’agricultors joves i l’equiparació de la dona llauradora. Acompanyat d’una formació contínua i professional per a tot el sector.

8.-Planificació i correcta gestió de l’aigua i dels regadius, creació del Consell Municipal de l’Aigua d’Alberic, conjuntament amb els sindicats de regs i les associacions de pous, com a ens consultiu i assessor en matèria hidràulica i de planificació.

9.- Potenciar noves iniciatives agràries, la implantació de nous cultius i afavorir l’establiment de la industria de transformació dels productes del camp.

10.- Augmentar la disponibilitat de parcel·les d’horts socials.

COMPROMÍS AMB EL MEDI AMBIENT

Protegir el medi natural i evitar la seua degradació és un dels principis de treball de la Coalició Compromís. Cal que adoptem mesures per tal de minimitzar els impactes dels humans en el medi i establir límits en el creixement per tal de deixar a les generacions futures un planeta el menys degradat possible, com déiem en la introducció.

1. Protecció dels espais naturals d’Alberic: La Muntanyeta, a partir de la creació de les figures de protecció que preveu la llei d’espais naturals valenciana. Conversió en zona de vianants de la Muntanyeta (excepte el camí del cementeri)

2.- Creació de sendes verdes que comuniquen els punts d’interés ambientals de la Ribera Alta.

3.- Establir mecanismes de gestió forestal municipal, pel manteniment dels boscos i la lluita contra les plagues que afecten el medi natural (tomicus, etc).

4.- Defensa dels nostres rius, el Xúquer i el Verd així com dels barrancs de domini public al nostre terme. Restauració de les riberes per al gaudi dels veïns i veïnes. Tractar que Alberic no el gire l’esquena al Xúquer.

5.-Control mediambiental de les activitats instal·lades al municipi. Recuperació dels espais del terme que són escombreres o dipòsits de fem. Control de les indústries i activitats potencialment contaminants i aplicació de la legislació vigent. Ordenació del terme municipal agrupant les zones industrials i millorar les infraestructures agràries.

1. Foment d’iniciatives per desenvolupar activitats econòmiques més netes.
2. Control i limitació de la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica.

6.-Potenciació de polítiques orientades a Reduir, Reutilitzar i Reciclar residus.

1. Planificació de la gestió dels residus, elaborant un Pla Municipal d’Alberic de reducció, reutilització i reciclatge de residus
2. Recollida selectiva de la matèria orgànica en origen. No es realitzarà cap ampliació, renovació nova licitació de serveis de recollida de residus que no contemple el tractament separatiu de la matèria orgànica. Instauració del sistema de Recollida del fem porta a porta.
3. Promoure el compliment de la normativa de residus perillosos.
4. Realitzar campanyes de conscienciació ciutadana.
5. Evitar la incineració de residus sòlids urbans en qualsevol cas.
6. Promoure una fiscalitat en matèria de residus que afavorisca la reducció, la reutilització, el reciclatge i les polítiques de residu zero.
7. Desenvolupar sistemes de recollida selectiva específics per al comerç o els grans productors de residus en funció de les característiques dels residus que generen.

h.- Posicionament contrari de l’Ajuntament d’Alberic a la construcció del macro abocador de Guadassuar.

7.-Establiment dels criteris mediambientals a tindre en compte per l’ajuntament a l’hora de la realització d’obres municipals, com l’ús d’energies alternatives.

8. Realització de campanyes d’educació i sensibilització ambiental dirigides a tots els sectors socials (escolars, adults, industrials, tècnics municipals…).
9. Establir un Cicle integral de l’aigua urbana que garantisca l’exercici del dret humà a l’aigua i el sanejament amb un model de gestió pública, eficaç, transparent i participatiu, amb la reducció del consum d’aigua i millora del sanejament.

10.- Remunicipalització del servei d’aigua potable: recuperació pel poble de l’aigua que mai hauria d’haver sigut venuda. Inspecció municipal exhaustiva del compliment del contracte amb TECVASA, gestora actual de l’aigua i denunciar la seua aplicació en cas d’incompliment. Participació en l’AEOPAS (Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua)

1. Fomentar l’estalvi d’aigua en la societat, iniciant accions com estudiar la reutilització de l’aigua sanejada o impulsar el reg per degoteig.
2. Millorar el control de la xarxa d’abastiment d’aigua per evitar fuites.
3. Millorar el sanejament, eliminant punts negres.
4. Creació d’un Punt Verd d’Informació, que oferirà informació sobre estalvi energètic, energies renovables, estalvi d’aigua, gestió de residus, eco parc… i facilitarà l’accés a subvencions de caràcter mediambiental (municipals i autonòmiques) i en tot allò que relaciona amb un comportament ciutadà responsable

COMPROMÍS AMB UN ALBERIC MÉS VERD

1.– Noves plantacions en els jardins i la Muntanyeta amb plantes autòctones per a garantir el relleu generacional dels arbres vells i en mal estat fitosanitari.

2.– Tecnificació i professionalització dels treballs de manteniment en els jardins

3.- Fer un inventari dels arbres exemplars o singulars tant del nucli urbà d’Alberic com del seu terme. Establiment d’una norma de protecció i Subvencionar als propietaris dels camps que els conserven els arbres del seu entorn.

4.-Crear espais saludables amb aparells d´ejercici connectats a les vies de footing i les rutes del colesterol així com la col·locació de fonts d’aigua potable en els espais utilitzats.

5.- Creació de la Fundació Pública de Jardineria d’Alberic, per al manteniment dels nostres jardins

6.- Plantació d’arbres als carrers més amples d’Alberic, per a fer del poble un lloc més fresc i verd. Apadrinament d’aquests arbres per part dels xiquets i xiquetes del poble.

COMPROMÍS AMB LA SEGURETAT CIUTADANA

1.- Creació  d’un Consell de Seguretat Ciutadana D’Alberic amb la participació  de representants de la Corporació, de la policia local, de les associacions de veïns, dels comerciants, dels centres educatius, de les associacions juvenils i d’altres que siguen d’interès comunitari.

2.- Elaboració o adequació de l’Ordenança de policia i bon govern, tot regulant els comportaments cada vegada més urbans d’Alberic

3.- Una plantilla de la policia local adequada i dimensionada a la realitat concreta de cada municipi, tot regulant-ne la segona activitat.

4.- Garantir un servici administratiu eficaç per a la tramitació del procediment sancionador.

5.- Una programació continuada de campanyes de prevenció, sobretot en aspectes d’educació viària i de drogodependències; i també d’altres de sensibilització com ara la bona utilització dels espais i dels servicis públics.

6.- Fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta, i els servicis a domicili, per tal de reduir la circulació pels carrers d’Alberic.

7.- Desenvolupament de la figura de la policia de barri, dintre de la Policia Local, amb personal de segona activitat, com a eina de mediació entre el veïnat per a recollir les seues propostes i informar del compliment de les ordenances, sobre tot en matèria de seguretat, igualtat i convivència i neteja i imatge d’Alberic.

COMPROMÍS AMB LES OPORTUNITATS. ALBERIC EMPRENEDOR.

El concepte rescatar persones no sols està relacionat amb garantir la igualtat de les mateixes i impedir que cap persona queda exclosa de poder de desenvolupar la seua vida de forma digna i amb el benestar com a base.

La lluita contra la exclusió està basada també en la generació d’oportunitats per tal de combatre-la, i per això qualsevol poble que vullga millorar la vida de les persones que en ella viuen ha de saber desenvolupar una xarxa econòmica que permeta la creació d’eixes oportunitats i l’Ajuntament ha d’esdevindre un pol dinamitzador d’eixa activitat.

A tots ens agrada un Alberic ric en iniciatives econòmiques, socials, culturals i de desenvolupament humà, un poble agradable, habitable, transitable, etc. Per a  aconseguir-ne es requereix sentit del bé comú, és a dir, facilitar un conjunt de condicions per a la vida social que permeten el desenvolupament col∙lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.

És per això que la promoció econòmica, una de les competències que es pretén retallar amb la Llei de Racionalització i sostenibilitat local, esdevé un dels eixos prioritaris de treball de qualsevol govern municipal.

Iniciatives locals d’ocupació, com eines de reequilibri social en Alberic, imprescindibles en un moment com l’actual, així mateix, constitueixen un eina de desenvolupament d’activitat econòmica per al poble que pot cobrir necessitats del veïnat que abans no es cobrien. Igual- ment, aquestes iniciatives, dirigides cap l’emprenentatge, presenten una elevada capacitat de generar noves empreses i ocupació, i des de l’àmbit local és on més es poden estimular.

Servicis a domicili, atenció als infants, millora de la vivenda, transports col∙lectius locals, comerç de proximitat, turisme rural, gestió dels residus sòlids urbans i gestió de l’aigua, són activitats d’un alt valor estratègic, tant pel tipus de necessitats que satisfan com en la varietat d’ocupació que en demanden (tipus, qualificacions, sexe, temps complet i temps parcial, etc.).

Junt amb la generació d’oportunitats ha de desenvolupar-se una fiscalitat que conjugue el manteniment dels serveis municipals sense que la pressió fiscal supose una motiu d’ofegament a les famílies. Es per això que:

– En primer lloc es realitzarà una auditoria per determinar quin deute correspon a un comportament il∙legítim de les administracions locals, per generar el màxim numero possible de recursos dedicats a la generació d’oportunitats.

✓          Es desenvoluparan totes les bonificacions i ajudes que contemple la llei en els im- postos municipals.

✓          Es revisaran les ponències de valors cadastrals realitzades en els temps de  la bombolla o s’adaptaran els coeficients d’IBI per a no situar sobre les famílies les conse- qüències de l’esclafit de la bombolla. Els superàvits que és puguen generar per aquestos conceptes es destinaran a ajuda social o al desenvolupament de plans d’ocupació.

✓          Els serveis de gestió tributària, adaptaran les seues ordenances per a permetre la flexibilitat en el pagament. Així mateix els deutes amb l’Ajuntament seran negociables i s’establiran plans de pagament per a cada situació de dificultat econòmica.

-Igualment es desenvoluparan bonificacions que afavorisquen l’emprenentatge i la sostenibilitat.

A.- L’estratègia urbana per a l’ocupació.

L’atur és el principal problema que afecta a Alberic. La lluita contar el mateix un dels principals objectius de qualsevol govern. A nivell local es poden desenvolupar iniciatives de promoció econòmica i del poble per possibilitar una millora de l’activitat econòmica de la mateixa.

Les corporacions locals han de contribuir d’una manera decidida a la creació de llocs de treball i també a la formació dels treballadors per tal de facilitar la seua adaptació a un món laboral en constant evolució. És des d’eixe plantejament que als ajuntaments s’han d’abordar totes aquelles iniciatives que lluiten contra l’atur.

• Desenvolupament de Plans d’ocupació. A través de figures mixtes o pròpies (EMCORP, plans ocupació amb altres administracions, etc). Així mateix recolzament de l’emprenentatge.
• Desenvolupament de Plans de Negoci Urbans, com a oportunitat de visualització i marketing d’Alberic com a seu de negocis, comercials, de serveis, industrials etc.
• Creació de vivers d’empreses i starts-up.
• Formació per a l’ocupació, tant per a desocupats i desocupades com per a col∙lectius específics (EQUAL, OCUPACIÓ JOVE)
• Promoure el cooperativisme com a eina de desenvolupament econòmic d’Alberic.
• Creació de l’Agència Municipal d’Ocupació d’Alberic, homologada pel Servei Valencià d’Ocupació i Formació (SERVEF) per a la intermediació laboral, ja que poden oferir un coneixement més proper de la realitat laboral de cada municipi.
• Aconseguir Agents de Desenvolupament Local (ADLs) als ajuntaments, per a la promoció i implantació de les polítiques actives d’ocupació relacionades amb la creació d’activitat empresarial.
• Implantació de Tallers de Formació i Inserció Laboral, per a facilitar la qualificació professional adient a col∙lectius amb dificultats d’integració al món laboral. Tallers d’oficis tradicionals.
• Constitució d’empreses municipals per a la gestió d’activitats dels Nous Jaciments d’Ocupació, i en especial, servicis a domicili d’atenció personal, atenció als infants i gestió de l’aigua.
• Millora del finançament de les activitats municipals de Promoció Econòmica i Ocupació, tant mitjançant la col∙laboració de la iniciativa privada com mitjançant la cooperació del ajuntament per accedir a fons europeus.
• L’organització de fires comarcals de productes agraris i d’artesania per a la promoció econòmica d’Alberic.

B.- El comerç com a motor d’Alberic.

El model de comerç que defensa Compromís pretén mantenir, modernitzar i facilitar la competitivitat dels xicotets i mitjans establiments comercials, amb la finalitat de preservar un teixit econòmic propi que actue com a dinamitzador de l’entorn urbà i que siga un dels principals generadors de riquesa i llocs de treball.

Impuls des dels ajuntaments de l’associacionisme del xicotet comerç, ja que facilita la col•∙laboració entre tots dos.

–          Redacció del Pla d’Urbanisme Comercial i incorporar-lo al Pla General d’Ordenació Urbana.

–             Fiscalitat i Gestió tributària favorable al desenvolupament del comerç de proximitat.

Dinamització i establiment rutes de comerç tradicional, com són les rutes de la tapa, les nits blanques, les fires comercials etc, que aprofiten per estimular el consum local.

–      Incentiu de l’activitat comercial de proximitat, sobre tot el comerç en origen o Km 0, de tal forma que els productors de la zona puguen establir canals directes amb els i les clients.

–    Crear un distintiu municipal per reconèixer mitjans o empreses compromeses amb la igualtat.

C.- Habitatge per a les persones

L’accés a una vivenda o inclús el mantenir‐la ha esdevingut una de les principals problemàtiques arran d’aquesta crisi. Les hipoteques abusives, les conseqüències de l’esclafit de la bombolla, la dificultat per accedir a un nivell d’ingressos que permeten l’accés a la vivenda són handicaps que els Ajuntament deuen ajudar a pal∙liar.

Compromís reconeix el dret a una vivenda digna com a fonamental per a tota persona que resideix al nostre país i per això impulsarà polítiques orientades a facilitar l’accés a la primera vivenda, la promoció pública d’habitatges socials, la incorporació al mercat immobiliari  dels  habitatges tancats i la rehabilitació de vivendes buides als centres urbans.

Compromís desenvoluparà una sèrie de propostes en matèria d’habitatge que s’han de consolidar en futures legislatures.

–             Declaració d’Alberic com a zona lliure de desnonaments i recolzament de la dació en pagament..

–             L’Ajuntament ha d’esdevindre mediador en els casos d’execucions hipotecàries amb possibilitat de desnonament.

–             Els impostos municipals conseqüència d’un desnonament (plusvàlues, ibi’s etc) no recauran sobre les persones desnonades.

–             Creació del Registre Municipal de vivendes de lloguer social i per a joves.

–             Creació del Registre Municipal de vivendes desocupades.

–             Rehabilitació pública d’edificis als centres urbans per a destinarlos a vivendes.

–             Elevació de l’IBI urbà de les vivendes tancades i deshabitades, propietat de bancs i de processos d’execució hipotecària, o desenvolupament de major fiscalitat a través dels règims sancionadors.

–             Aplicar totes les bonificacions i exempcions possibles en relació a la fiscalitat lligada a la vivenda.

–             Revisions cadastrals que ajusten tant l’IBI, com els propis valors de la vivenda a la realitat que reflexa el mercat immobiliari i no amb referències anteriors que tenen un únic objectiu recaptatori.

–             Ajudes públiques a fons perdut per la compra de vivendes degradades en zones declarades Nucli Històric i exempcions fiscals per les obres de rehabilitació particulars.

–             Eliminació completa de l’IBI urbà per a vivendes situades en zones declarades d’interès arqueològic.

–             Mesures contra la pobresa energètica i de consum. El ajuntament amb Compromís no consentirà que es talle l’aigua a cap persona baix cap concepte. Així mateix lluitarà per a que no es talle tampoc els serveis de llum i/o calefacció. Així mateix, es garantiran ajudes per pagar els subministraments bàsics de llum, aigua, gas, en totes les famílies amb ingressos per baix d’un mínim etc.

D.- Turisme i patrimoni.

Aconsseguir col·locar Alberic a les rutes turístiques com a eina de creació d’ocupació, mitjançant:

La posada en valor ecològic dels paratge natural de La Muntanyeta..

Posada en valor dels valors historico-artístics i patrimonials i a l’oferta comercial de proximitat (forns d’Alberic).

Creació d’un catàleg dels bens patrimonials del municipi: cultural, històric, ambiental i paisatgístic.

Correcta senyalització de les rutes de recorregut turístic , per explicar el seu contingut i no ser element de pèrdua.

COMPROMÍS AMB L’ENTORN. ALBERIC SOSTENIBLE. CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC.

A.- El Pacte de les Alcaldies per una energia sostenible local.

Compromís de reducció de les emissions en un 20% en 2020, a través de mesures d’eficiència energètica i foment de l’energia renovable. Preparar l’horitzó 2050.

Propostes d’actuació.

1. Consensuar entre tots els components de la corporació municipal l’adhesió al Pacte dels Alcaldes. Això és molt important, donat que el Pacte ha d’estar protegit pels canvis de govern que puguen produir-se en les successives eleccions.
2. En les Diputacions** i la Generalitat la figura adoptada serà la de Promotors del Pacte. Per tant s’haurà de dotar si no existeix d’organismes tècnics de suport i de finançament als municipis per a que puguen iniciar el camí del Pacte.
3. Els pressupostos dels Signants i dels Promotors haurien d’incloure partides econòmiques que garantisquen la posada en marxa del Pacte I l’auditoria energètica inicial. És important tornar a remarcar els importants beneficis que generarà el Pacte en els municipis a nivell econòmic, social i ambiental.
4. Participarem en la creació d’una Xarxa Valenciana de Municipis participants en el Pacte d’Alcaldes per alimentar sinergies i intercanviar experiències.
5. Participarem en la creació d’una xarxa d’organismes tècnics com les Agències de l’Energia comarcals i municipals per millorar l’assessorament als municipis i afavorir l’intercanvi d’experiències.
6. Dotarem a Alberic dels instruments tècnics i d’assessorament necessaris per a fer del Pacte d’Alcaldes un instrument potent de transformació del model energètic.
7. Els Plans d’Acció per al foment de l’Energia sostenible poden contenir entre d’altres les següents matèries i accions.
8. a) Creació de l’Oficina d’Informació Energètica.
9. b) Foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, sensibilitzant el sector industrial directament en els projectes de l’ajuntament.
10. a) Potenciar la implantació d’energies renovables.
11. b) Optimitzar els consums municipals. Estalvi en il∙luminació i calefacció  dels edificis públic etc.
12. c) Millora de la gestió externa  de  l’energia  en  el conjunt del municipi. Per exemple, soterrant les línies elèctriques o instal∙lant xarxes de gas natural.

B.- Mobilitat sostenible.

De la mateixa manera que, l’eficiència energètica i la recerca d’ús de fonts renovables de generació d’energia i les estratègies que al Pacte d’Alcaldies es poden desenvolupar per al seu ús, la mobilitat sostenible te una relació directa amb el propi consum energètic, amb la reducció d’emissions i la lluita contra el canvi climàtic.

Desenvolupar Plans de mobilitat sostenible a Alberic com a eina paral∙lela o conseqüència del propi pacte d’alcaldies. Aquestos plans contemplaran, entre d’altres:

1. Establiment de les zones de vianants i comercials de la ciutat.
2. Limitació de l’ús del cotxe privat amb mesures de dissuasió
3. Donar suport a l’ús de la bicicleta.
4. Promoure els mecanismes que afavorisquen la introducció progressiva de vehicles elèctrics, híbrids i en general tots aquells que contribueixin a la reducció d’emissions de CO2, desenvolupant instal∙lacions adequades d’energies renovables per a carregar-los.

5            Promoure mesures positives de fiscalitat amb reducció d’impostos  municipals  als vehicles elèctrics i híbrids

C.- Urbanisme sostenible.

L’urbanisme és l’activitat que més directament incideix sobre la qualitat dels pobles. La seua funció s’ha pervertit extraordinàriament al desplaçar els processos especulatius sobre el sòl, donant pas a uns interessos que sovint no tenen res a veure amb la millora de la qualitat urbana i mediambiental dels pobles. Per a impulsar uns pobles de major qualitat és necessari que l’urbanisme recupere la seua funció més noble, al costat dels interessos de la ciutadania.

L’objectiu fonamental ha de ser aconseguir uns pobles més habitables, més humans i més sostenibles. La planificació urbanística s’arreplega en el PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) i per tant, és ací on hem d’iniciar el camí cap a un canvi en la política urbanística. Aquest Pla incorpora una sèrie de documentació, no precisament urbanística que és necessari abordar-la de forma prèvia per a fixar els criteris de disseny del mateix i que normalment no es contempla. Els estudis d’impacte ambiental, els de paisatge, així com la incorporació de perspectives de negoci d’Alberic (urban bussines plan) i les necessitats socials de la mateixa seran cabdals per a poder fer un bon disseny a futur d’Alberic. El PGOU ha de ser la conseqüència de la planificació estratègica i no a l’inversa com ha ocorregut fins ara.

-­‐ Propostes d’actuació.

1. La regidoria d’urbanisme haurà d’adoptar un model de gestió urbanística com SERVEI MUNICIPAL D’URBANISME.
2. Redissenyar Alberic per a un model de mobilitat, posant el benestar de les persones com a principal prioritat: Alberic per a les persones i no per als cotxes.
3. Recerca d’un nivell de creixement del sòl urbà i industrial adaptat a les necessitats de la societat.
4. Protecció del sòl agrícola, tenint en compte que la millor protecció i el millor servei que podem oferir és la transformació cap a l’agricultura integrada i l’ecològica, que incrementa les rendes agràries i manté l’ interès econòmic per l’activitat.
5. Fer una reserva de sòl dotacional suficient i zones verdes en llocs pròxims, on viuen les persones, no en la perifèria per motius de l’especulació del sòl.
6. Construcció de les infraestructures urbanes necessaris i el seu manteniment ( clave- guerams, xarxes d’aigua, enllumenat….).
7. Campanyes d’ajuda als edificis que formen part del Patrimoni local i estan prote- gits, en especial atenció als cascs antics d’Alberic, tot afavorint plans integrals de recuperació.
8. Control estricte de les zones catalogades d’especial protecció en el PGOUs.

COMPROMÍS AMB LES URBANITZACIONS (SANT CRISTÒFOL I MONTE XÚQUER.)

Volem que les urbanitzacions d’Alberic siguen uns barris més del poble.

Instal·lació a la mesura de les possibilitats d’oficines d’atenció ciutadana de l’ajuntament en les urbanitzacions, almenys un dia a la setmana, amb la finalitat que els veïns i veïnes de les urbanitzacions no s’hagen de desplaçar amb cotxe per a realitzar les gestions en el casc urbà.

Patrulles habituals de la policia local per les urbanitzacions, com policia de proximitat.

PROPOSTES DE COMPROMÍS A NIVEL COMARCAL

Aquestes són les propostes que des del Col•lectiu Compromís per Alberic considerem podrien beneficiar al nostre poble i que excedeixen de les competències municipals. A més poden servir també per a altres municipis i s’haurien de dur a terme des d’un altre àmbit de gestió com les comarques o la Generalitat.

PROPOSTA 1 PROLONGACIO FGV FINS LA POBLA LLARGA

Realitzar la integració efectiva entre rodalies RENFE i FGV, tant en tarifes com en la possible connexió entre línies més enllà de la Ciutat de València, unió de les xarxes des de Pobla Llarga a Castelló de la Ribera, mitjançant un ramal de FGV. Això permetria l’estalvi de temps de viatge des de L’Alcúdia, Montortal, Massalavés, Alberic i Castelló de la Ribera cap a València, també suposaria la unió per metro amb Carcaixent, Alzira, Algemesí, etc.

PROPOSTA 2 XARXA COMARCAL DE CARRIL BICI

Construcció progressiva de una xarxa de carrils bici que unisquen tots els pobles de la Ribera, aprofitant la gran xarxa de camins rurals i en cas de fer falta, construcció de plataformes separades en carreteres comarcals. La inversió pot ser prou econòmica, puix no més amb senyalística i marques horitzontals, i si calen mesures de seguretat per als ciclistes com espills i balles, es podrien comunicar tots els pobles de la Ribera per bicicleta, poden ser també un atractiu turístic que ficara un altre valor als camps de tarongers i caquis. El model a imitar poden ser Holanda i exportable a altres comarques amb una xarxa important de camins rurals i d’orografia prou plana.

PROPOSTA 3 SISTEMA DE RECOLLIDA DEL FEM PORTA A PORTA

Instauració gradual per comarques del sistema de recollida de fems Porta a Porta, amb la modalitat en envasos de venda per dipòsit, això permetria la paralització de la construcció del macroabocador de Guadassuar i altres i no tindre que buscar-los alternativa.

Les raons principals per implantar el porta a porta té una relació directa amb la protecció de la salut i de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. A més, reciclar el 80% dels residus ens permetria complir les lleis bàsiques referides a aquesta qüestió.

La gestió dels residus és cada dia més i més complicat. Constantment sorgeixen nous materials, i cada vegada generem més i més escombraries. Tots sabem que la nostra manera de vida té el seu costat fosc i que la pressió que exercim sobre el medi ambient és excessiva: consum, esgotament dels recursos, escalfament global, transport, contaminació, abocaments tòxics, etc.

Amb el sistema de recollida actual, s’aboquen directament a abocador el 78,5% dels residus domèstics. És a dir, que només aconseguim recollir selectivament 21,5% dels residus que generem. I tot això es converteix en escombraries.

Es reciclen bàsicament el paper, el vidre i els envasos lleugers (ampolles de plàstic, brics etc.). Però resulta que el 42% dels residus que generem de mitjana eren matèria orgànica, i que NO ES RECICLA PRÀCTICAMENT NI UN SOL gram.

La recollida de residus Porta a Porta part d’un principi bàsic: la salut i el benestar dels ciutadans. La recollida porta a porta dels residus que generem a les nostres cases, comerços i empreses resol d’arrel els problemes de salut que comporten els abocadors i les incineradores, com a conseqüència d’emissions tòxiques, abocaments, contaminació, etc. Es tracta, a més, d’un sistema molt còmode, ja que els residus es recullen a la mateixa porta de casa.

Aquest sistema s’està utilitzant cada vegada amb més freqüència a tot Europa, i els resultats són bons. La taxa de reciclatge pot passar del 20% actual al 80% de les millors experiències, i això vol dir que podem viure en una societat que tot just genera escombraries barrejades, perquè la major part dels residus es reintrodueixen en el sistema productiu, i això és bo per a l’economia, per a les persones i per al medi ambient. Ciutats com Bruges i Brussel•les (Bèlgica), San Francisco (EUA), Melbourne (Austràlia), Monza (Itàlia), Vic (Catalunya), Berlín (Alemanya) Liverpool (Anglaterra) Hernani (País Basc) disposen d’aquest sistema en diferents variants.

Per tot això, és important aprofitar l’experiència acumulada en altres països i resoldre el problema dels residus de la millor manera possible per als ciutadans. Encara que hàgem de canviar una mica els nostres hàbits, sabem que amb la petita aportació de tots podem guanyar molt. Sobretot la nostra salut i la dels nostres fills i filles.