Aquesta moció es presentarà per urgència per anar juntament amb la dels altres ajuntaments de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer.
MOCIÓ SOBRE EL PLA GLOBAL FRONT A INUNDACIONS I LA RECUPERACIÓ DEL XÚQUER
- Durant el passat mes de desembre les intenses pluges caigudes durant 4 dies a la conca baixa del riu Xúquer van originar una crescuda important dels principals rius -Albaida, Sellent, Magre i Xúquer-, que desbordaren en alguns punts de la Ribera Alta, com a Alberic i que estigueren prop de produir inundacions en zones urbanes dels nostres pobles i ciutats.
Afortunadament la tragèdia no arribà a produir-se en cap lloc urbà i encara que els llits dels rius foren capaços de desguassar aquesta avinguda extraordinària. Es va posar de manifest, però, la necessitat de realitzar actuacions per prevenir els riscos d’inundació que, com a conseqüència del canvi climàtic, s’anuncien cada vegada més freqüents.
Així mateix, hem de denunciar la situació de paralització dels treballs vinculats al Pla Global front Inundacions a la Ribera del Xúquer –anomenat col·loquialment Pla d’Avingudes– que començà a elaborar-se en la dècada de 1990, va donar lloc a una primera proposta d’actuacions en l’any 2000 que es continuà treballant fins 2011. Actualment, 34 anys després de la fatal “pantanada” que van patir els pobles de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, com a conseqüència d’una gran avinguda en la conca baixa del Xúquer agreujada pel trencament de l’embassament de Tous, les persones que vivim en estes comarques continuem en la mateixa situació d’indefensió davant el risc d’inundacions, per la manca de mesures de gestió d’aquest risc per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
- En 2008 es va elaborar el Pla de Recuperació del Xúquer, mitjançant en un ampli procés de participació ciutadana, el qual contemplava, entre altres aspectes, la Protecció front a Inundacions. Una de les conclusions d’aquest Pla de Recuperació del Xúquer va ser la incorporació de les consideracions i criteris acordats en el marc de participació d’aquest Pla en el desenvolupament de les actuacions contingudes en el Pla d’Avingudes.
El Pla de Recuperació del Xúquer concloïa que la normativa i directives europees aprovades en els últims anys –en particular, la Directiva 2007/60/CE relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació- oferien l’especial oportunitat de coordinar l’objectiu de recuperació dels ecosistemes fluvials, els seus valors ecològics, socials i paisatgístics, amb l’objectiu de prevenir el risc d’inundacions en les comarques de la Ribera Alta i Ribera Baixa del Xúquer. En aquest sentit, el Pla de Recuperació del Xúquer considerà que tots dos interessos –la recuperació dels ecosistemes fluvials i la prevenció dels riscos d’inundació- han de ser tractats al mateix nivell, de forma conjunta i des del principi, en la fase de planejament i disseny de les actuacions proposades.
D’aquesta manera, el Pla d’Avingudes incorporaria línies d’actuació elaborades per les Comissions de treball del Pla de Recuperació del Xúquer vinculades a la restauració d’ecosistemes de ribera i a la revaloració sociocultural dels paisatges de l’aigua, que col·laboraven, al mateix temps, a reduir els riscos d’inundacions, les quals varen ser considerades com a actuacions clau per les entitats, organitzacions i institucions que formaven part d’aquestes Comissions.
Amb aquests precedents es va constituir el 20 de maig de 2010 una Mesa de Participació vinculada al Pla d’avingudes, constituïda per representants de les tres administracions -estatal, autonòmica i local-, grups ecologistes, sindicats, organitzacions agràries, regants i entitats ciutadanes.
La constitució d’aquesta mesa de participació es justificava perquè “les implicacions que aquest tipus d’actuacions té sobre el territori, el paisatge que ho envolta, els ecosistemes de ribera i lacustres, el patrimoni natural i cultural associat a l’aigua, les estructures agràries o els valors d’ús per al ciutadà són evidents, pel què creiem que les solucions que s’adopten han d’escometre’s comptant amb l’opinió i els punts de vista que poden aportar les administracions, els ciutadans, les entitats i grups afectats, així com els especialistes en la matèria.”
La Mesa de Participació es va reunir en 4 ocasions entre 2010 i 2011, incloent una sessió celebrada amb diversos experts. La darrera reunió es va celebrar el 14 de desembre de 2011 i restaven pendents i programades diverses sessions sobre qüestions importants relacionades amb els continguts del Pla d’Avingudes.
Així mateix, l’actuació prevista dins del Pla d’Avingudes, en la Mota d’Albalat, anomenada “Projecte de Mota de Defensa contra inundacions a Albalat de la Ribera, integració paisatgística i adequació ambiental de la marge esquerra del riu Xúquer”, que contava amb cofinançament europeu (Fons FEDER) va ser licitada en novembre de 2011 però en agost de 2012 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer renuncià a la seua adjudicació, segons digueren “per raons d’interès públic”. Cal remarcar que aquesta actuació materialitzava el nou enfocament de la prevenció del risc d’inundacions que combina la protecció front les inundacions amb la recuperació de l’espai fluvial, d’acord amb la filosofia de la Directiva Europea sobre Inundacions i els recents desenvolupaments tècnics d’infraestructura verda.
Transcorreguts més de 5 anys des de la darrera reunió de la Mesa de Participació vinculada al Pla Global front a Inundacions, no s’han tornat a tenir notícies de dites sessions ni del desenvolupament del Pla d’Avingudes, malgrat les repetides promeses efectuades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de reprendre el procés. D’acord amb el contingut del Pla de Gestió de Risc d’Inundacions de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer en vigor des de gener de 2016, els treballs del Pla d’Avingudes es troben paralitzats, ja que no s’especifiquen les mesures que s’implementaran ni les actuacions que s’han portat a terme en els darrers 5 anys relatives al Pla d’Avingudes.
Òbviament, tot això suposa una greu irresponsabilitat, puix implica posar en risc les persones i els bens materials de les zones afectades que en qualsevol moment poden sofrir noves avingudes amb danys greus i, pot ser, irreparables.
- Igualment hem de denunciar que les dades d’aforament en rius de la xarxa de mesurament del SAIH (Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no és accessible en temps real per al públic des de fa 5 anys. Des de 2006 fins aleshores, el Ministeri de Medi Ambient va incloure dins la seua web un servei d’accés online a les dades en temps real de totes les estacions d’aforament incloses en el SAIH de totes les Confederacions Hidrogràfiques. Com a conseqüència de les retallades pressupostàries portades a terme durant els últims 5 anys, aquest servei d’informació pública directa es va suprimir de la web del Ministeri, i la decisió de quina informació subministrar en temps real es va deixar a discreció de cada Confederació Hidrogràfica. En el cas de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, són manifestament insuficients les estacions d’aforament en riu amb dades en temps real accessibles a través de la seua web. En particular, la web de la Confederació no facilita informació pública en temps real de distints punts d’aforament dels nostres rius que són fonamentals per poder realitzar un seguiment del cabal dels nostres rius, especialment importants durant episodis d’avingudes. Pel que fa al tram baix del riu Xúquer només es pot accedir a les dades en temps real de dos estacions d’aforament: a l’eixida de l’embassament de Tous i en Huerto Mulet, abans d’Albalat de la Ribera. Les dades de les estacions d’aforament de l’assut d’Antella, la de Sueca o la de Cullera no són públiques i accessibles en temps real. Respecte al riu Albaida només es fan públiques les dades de l’estació de Montaverner, abans de l’embassament de Bellús, no existint informació de Manuel (aigües avall de dit embassament i de la confluència del riu Canyoles amb l’Albaida). Igual podem parlar del riu Magre, respecte a l’estació de Guadassuar, o del riu Sellent, respecte a l’estació d’aforament de Sellent, les quals no estan incorporades al visor de dades en temps real online del SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, única disponible desprès que el Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, eliminara aquest servei d’accés a dades en temps real de totes les estacions d’aforament del SAIH de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer en 2011.
De la mateixa manera, i per a tindre una informació precisa sobre l’evolució dels cabals i les avingudes, caldria millorar algunes estacions d’aforaments, especialment els corresponents al riu Albaida –Montaverner i Manuel- i al riu Magre -Guadassuar-, per poder fer mesuraments fiables durant episodis de grans avingudes.
- Una altra qüestió que resulta inconcebible és que l’embassament de Bellús, construït en 1995 amb una capacitat d’emmagatzemament de 69 hm3, no puga contenir més de 29 hm3 -el 42% de la seua capacitat construïda-, segons s’estableix en les Normes d’Explotació “restringides” de l’Embassament de Bellús, perquè no s’han efectuat les obres d’adequació d’infraestructures de transport necessàries, declarades d’interès general. No s’entén que 22 anys després de la posada en funcionament de l’embassament de Bellús, no s’hagen completat les infraestructures complementàries a la pròpia pressa per garantir el compliment de l’objectiu d’aquest embassament: laminar avingudes amb una capacitat de 69 hm3 per prevenir inundacions en pobles i ciutats aigües avall així com per incrementar el temps disponibles de reacció davant inundacions millorant la protecció de les persones. Aquest és un exemple més de malbaratat diners públics construint una presa amb més del doble de la capacitat de la que s’està utilitzant i posant en perill la seguretat de les persones que hauria de protegir.
Per totes aquestes raons proposem al Plenari de l’Ajuntament de d’Alberic l’adopció dels següents acords:
- Exigir al Govern espanyol i, en particular, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a reprendre els treballs de la Mesa de Participació del Xúquer paralitzats des de 2011 per tal d’avançar en l’objectiu de fer compatible la prevenció eficaç del risc d’inundacions amb la recuperació ecològica, social i paisatgística del Baix Xúquer. Concretament, aquest procés de participació que incloïa totes les parts interessades respecte al Pla Global front Avingudes del Baix Xúquer, haurà de portar a terme les sessions de treball pendents des de 2011 i finalitzar així els projectes d’actuacions pendents del Pla el més aviat possible.
- Instar al Govern de la Generalitat Valenciana i a les Corts Valencianes a donar suport al procés de participació pública encetat al 2010 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer així com a l’objectiu, d’acord amb la normativa i directives vigents, expressat en el Pla de Recuperació del Xúquer, de fer compatible la prevenció front avingudes amb la recuperació fluvial de la part baixa del riu Xúquer.
- Instar al Govern de la Generalitat i a les Corts Valencianes a instar, al seu torn, al Govern espanyol reprendre els treballs de la Mesa de Participació del Xúquer encetats al 2010 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer amb l’objectiu, d’acord amb la normativa i directives vigents, expressat en el Pla de Recuperació del Xúquer, de fer compatible la prevenció front avingudes amb la recuperació fluvial de la part baixa del riu Xúquer.
- Instar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a incorporar en el seu visor online de les dades en temps reals del SAIH totes les estacions d’aforaments dels rius incloses en dita xarxa de mesurament. En particular, i amb caràcter prioritari, les estacions d’aforament d’Antella, Sueca, Cullera, Manuel, Guadassuar i Sellent.
- Instar al Govern espanyol i, en particular, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a portar a terme les inversions i actuacions necessàries per tal d’adaptar les estacions d’aforament automàtic de manera que permetan mesurar els cabals produïts per episodis avingudes i poder comptar així amb una informació més precisa i fiable sobre la evolució d’aquest fenomen en temp reals.
- Exigir al Govern espanyol que realitze d’immediat les obres necessàries per tal de garantir que la capacitat d’emmagatzemament real de l’embassament de Bellús siga de 69 hm3, tal com va ser dissenyat, en lloc dels 29 hm3 que fixen les normes d’explotació vigents d’aquest embassament.
- Instar al Govern espanyol a disposar en els pròxims Pressuposts Generals de l’Estat les partides necessàries per la posada en marxa de les actuacions previstes en el Pla Global front Avingudes del Baix Xúquer.
- Notificar aquest acord a la presidència dels Governs espanyol i autonòmic, a la presidència i grups parlamentaris de les Corts Valencianes, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i als ajuntaments de la Ribera del Xúquer.
Alberic 9 de gener de 2017
Ple de l’Ajuntament d’Alberic