MOCIÓ PER L’INDAGACIÓ I LOCALITZACIÓ DE LA FOSSA COMUNA D’ALBERIC

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La darrera Llei de Memòria Democràtica aprovada per Les Corts, en referir-nos a la Llei 14/2017 de 10 de novembre ha volgut ser un element més per a aprofundir en la democràcia i treballar en el marc de que mai més passen coses tan terribles com les que se van viure en la guerra  i en la posterior dictadura.

 

«La grandesa de la democràcia – s’anota en el Preàmbul- és que a diferència dels règims totalitaris, és capaç de reconèixer la dignitat de totes les víctimes enfront de la intolerància, més enllà de les opinions personals, ideològiques o de consciència de cadascú i en aquest sentit escau un reconeixement  a totes les víctimes de la violència política».

 

«En l’àmbit de la Comunitat Valenciana entre les obligacions de les Administracions Públiques es troba la de facilitar la recerca dels desapareguts de la guerra civil i la dictadura, que fins ara només havia sigut escomesa per familiars i associacions».

 

Al Títol Preliminar, en l’Article 1 es deixa clar que l’objecte de la Llei és la regulació de les polítiques públiques per a la recuperació i la conservació de la Memòria Democràtica i el reconeixement i recuperació de la garantia de la no-repetició de les víctimes previstes en aquesta Llei.

 

L’Article 2 deixa clara que la Llei es fonamenta en principis de veritat, justícia, reparació i garantia de no-repetició així com en els valors democràtics de concòrdia, convivència, pluralisme polític, defensa dels Drets Humans, cultura de pau i igualtat entre homes i dones.

 

En l’Article 3 b es deixa clar que les víctimes de conformitat amb la Resolució 60/147 aprovada per l’ONU el 16 de desembre de 2005, totes les persones que a la Comunitat Valenciana hagen patit danys individuals o col·lectius incloent-hi lesions físiques o mentals, patiments emocionals, pèrdues financeres i llibertats públiques formen part d’aquest llarg apartat de víctimes.

 

L’Article 37 ens parla de la dignificació de les fosses comunes on s’hi preveu que «amb les entitats municipals, impulsaran amb la Conselleria competent un protocol d’actuació per a dignificar les fosses…»

 

Estem contemplant darrerament com, a través de la Diputació de València s’estan donant facilitats  per poder obrir les fosses comunes del cementiri de Paterna i les famílies que així ho desitgen puguen treure les restes dels seus familiars i donar-los digna sepultura. Una de les darreres fosses obertes és la nº 112 on hi jeuen uns deu homes d’Alberic afusellats el dia 9 de desembre del 1939 i dels quals han hagut familiars què  han demanat l’exhumació de les restes.

 

Però no sols existeixen fosses comunes en Paterna sinó que encara en queden moltes i és per  aquest motiu pel què volem adreçar-nos a aquesta Corporació i donar compte d’aquests fets. En juny del 1939 van ser afusellats en la Muntanyeta ,al final del «Camí del Guix» amb la era de l’esquerra , set homes que van ser arrossegats fins la porta del cementiri després de morts i reconeguts per les seues esposes. Una vegada identificats van ser soterrats dintre del cementeri, a l’arribar a la Primera creu a mà dreta entre els xiprers on encara hi són com ens consta perquè persones que ho van veure  així ens ho han explicat.  La constància de la existència de la fossa comuna evidentment és verbal ja que mai el fossar va tindre cap senyal identificatiu, cap creu o làpida amb els noms com tampoc es permetia als familiars aturar-se allí  per posar ni flors perquè els feien fóra.

 

En passar el temps dos familiars dels homes que hi han soterrats en la fossa han demanat empara  per a que aquest Grup Municipal portàrem al Consistori la petició perquè siga possible recuperar les restes del seus familiars i és per això que demanem a aquest Ajuntament en Ple es digne aprovar les següents

 

PROPOSTES:

1.- Demanar certificació que les persones que anomenem tot seguit van morir en Alberic el dia 21 de juny de 1939 i van ser soterrades dins del Cementeri Municipal en un fossar sense cap senyalització ni signe pel que es poguera reconèixer el lloc on estaven els cossos.

.-Francisco Caballero Ferré, 29 anys, industrial.

.-Ramón Miravalls Soler, 36 anys, jornaler.

.-Vicente Moratal Benavent, 28 anys, llaurador.

.-Ramón Giménez Ruíz, 54 anys, fuster.

.-José Roig Sanz, 43 anys, forner.

.-Jaime Company Vanaclocha, 33 anys, jornaler.

.-Vicente Vixquert Salvador, 26 anys, jornaler.

2.-  Obrir Expedient d’indagació i localització de la fossa comuna del cementiri d’Alberic, coneixent per testimonis orals que s’hi trobaria en el primer quadrant a la dreta només entrar al cementiri entre els xiprers que estan a la vora del caminal,  Identificar la fossa on van ser soterrats i senyalitzar-la provisionalment actuant segons l’Article 61 de la Llei (ens referim sempre a la Llei 14/2017 de 10 de novembre)  que penalitza l’omissió del deure de conservació d’acord amb el que hi ha previst a l’article 24 quan porte com a conseqüència la pèrdua, destrucció o deteriorament irreparable d’un fossar. Així com contemplant com a infracció molt greu l’incompliment sense causa justificada de l’obligació de comunicar el descobriment. Ja hem manifestat que els testimonis orals ens indiquen l’existència del fossar i el seu emplaçament.

3.-Sol·licitar de la Diputació en l’Àrea de Memòria Històrica les subvencions escaients per poder realitzar les tasques oportunes sense que les famílies hagen de pagar les feines a realitzar (obertura de la fossa, descobriment de les restes, proves d’ADN , etc) per a la consecució de la fi prevista, actuant aquest Ajuntament, en tot cas, com a subsidiari en el suposat de que les ajudes rebudes no cobriren la totalitat de les despeses evitant, com dèiem, que les famílies tingueren que fer-se càrrec de cap treball relacionat amb l’obertura de la fossa i exhumació de les restes dels  seus familiars.

4.- En el cas de que queden persones que no hagen de ser soterrades en altre lloc perquè no queden familiar interessats o altres menesters, les restes seran col·locades en contenidors dignes i  el lloc on continuen soterrats serà senyalitzat  com correspon amb els noms d’aquestes persones demanant un Acta judicial i notarial on s’hi faça constar tot allò trobat, estat de les despulles mortals trobades, signes de violència, etc, formant part, aquests documents de l’Arxiu Històric, perquè no desaparega en l’oblit el nom d’aquestes persones ni la seua història en compliment de la Llei de Memòria Democràtica aprovada per Les Corts valencianes.

En Alberic a 22 de setembre de 2018

 

 

Francesc Xavier Martínez                                          Andreu Conde Domingo

 

Arxivat en:

Els comentaris estan tancats.