Exposició de motius

L’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 7/85, Reguladora de Bases de Règim Local, després de la redacció donada per la Llei 27/2013 de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local disposa: “Per a l’efectivitat de l’autonomia garantida constitucionalment a les Entitats Locals, la legislació de l’Estat i la de les comunitats autònomes, reguladora dels distints sectors d’acció pública, segons la distribució constitucional de competències, haurà d’assegurar als Municipis, les Províncies i les Illes el seu dret a intervenir en quants assumptes afecten directament el cercle dels seus interessos, atribuint-los les competències que procedisca en atenció a les característiques de l’activitat pública de què es tracte i a la capacitat de gestió de l’Entitat Local, de conformitat amb els principis de descentralització, proximitat, eficàcia i eficiència, i amb estricta subjecció a la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.”

En l’apartat 2 d’eixe mateix article, s’indica que “Les Lleis bàsiques de l’Estat previstes constitucionalment hauran de determinar les competències que elles mateixes atribuïsquen o que, en tot cas, hagen de correspondre als ens locals en les matèries que regulen”.

D’acord amb el dit precepte, en l’article 25 de l’Esmentada Llei, en el seu apartat 2, s’assenyala: “El municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, en les següents matèries… e) Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social.”

Al seu torn l’article 26 apartat primer disposa: “Els Municipis hauran de prestar, en tot cas, els serveis següents….c) En els Municipis amb població superior a 20.000 habitants a més: protecció civil, avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social, prevenció i extinció d’incendis i instal·lacions esportives d’ús públic.”

D’una altra part, pel que es refereix a la normativa sectorial en la matèria, l’article 6.1 b) de la Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Servicis Socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, atribueix a les entitats locals la competència pròpia sobre la titularitat i gestió dels servicis socials generals, els quals queden integrats pels servicis d’informació, orientació i assessorament tècnic, els servicis d’ajuda a domicili, els programes de cooperació social, els programes de convivència i reinserció social, els programes d’oci i temps lliure, els programes que tindran com a objecte l’atenció de les necessitats més bàsiques d’aquells ciutadans i ciutadanes que no les puguen abordar per si mateixos per mitjà de la gestió de les prestacions econòmiques i programes de prevenció i reinserció social. D’una altra part la Llei 26/2015, de 28 de juliol de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, ha assignat als municipis importants competències en matèria de menors en situació de risc.

Així mateix, la Llei /2016, de __ de desembre del 2016, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, en l’article __, assigna competències a les corporacions locals en matèria de promoció de l’autonomia i atenció a les persones en situació de dependència. (1)

Les dites competències declarades com pròpies dels municipis (que responen a l’anterior concepte de servici públic essencial o servei públic obligatori) es troben incardinades en el nostre àmbit municipal en l’Àrea d’Acció Social. Resulten àmpliament conegudes les greus carències de recursos humans, que comporten una prestació dels recursos socials del tot insuficients per a atendre a una demanda de població cada vegada major, que genera un evident desgast en els professionals adscrits a l’Àrea.

La situació social actual exigeix un compromís d’actuació urgent de la corporació, màximament si es té en compte que la població atesa, és una població amb un elevat grau de vulnerabilitat i risc social, que fa exigible un increment dels recursos humans que possibilite que un servici municipal, que comporta en major grau que qualsevol altre, un factor humà, siga atés amb els adequats cànons d’eficàcia i immediatesa.

La situació exposada evidència la concurrència de les circumstàncies que exceptuen la prohibició de contractació de personal, establida en l’article 20, apartat dos de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, al concórrer els supòsits d’excepcionalitat, urgència i caràcter inajornable previstos en el mateix. (2)

Finalment ressaltar que, amb data 4 de setembre de 2015, el Consell va aprovar el Decret 4/2015, de 4 de setembre, pel qual s’estableixen les mesures urgents derivades de l’aplicació de les disposicions addicional quinzena i transitòries primera i segona de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, relatives a l’educació, salut i servicis socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. D’acord amb l’esmentat decret llei els municipis de la Comunitat Valenciana podran continuar prestant competències relatives a educació, salut i servicis socials a què fa referència la Llei 27/2013, de 27 de desembre, fins que no siguen aprovades les normes reguladores del sistema de finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals.

La sentència 185/1995 de 14 de desembre del Tribunal

Constitucional, ofereix una visió del que pot considerar-se com a servei essencial: el servei requerit és objectivament indispensable per a poder satisfer les necessitats bàsiques de la vida personal o social dels particulars d’acord amb les circumstàncies socials de cada moment i lloc o, dit amb altres paraules, quan la renúncia a aquests béns, servicis o activitats priva al o a la particular d’aspectes essencials de la seua vida privada o social.

“Atenent l’anteriorment exposat i tenint també en consideració que: no s’incorre en el supòsit d’execució simultània del mateix servici públic amb una altra Administració Pública; s’aclareixen les competències locals i s’avança en el principi d’«una Administració una competència», evitant problemes de encavalcaments competencials entre Administracions; s’ha de racionalitzar l’estructura organitzativa de l’Administració local d’acord amb els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera, garantint un control financer i pressupostari rigorós; es gestionen els interessos municipals en l’àmbit de les seues competències, promovent activitats i prestant els servicis públics que contribuïsquen a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal.

La no prestació dels recursos socials necessaris a la ciutadania que satisfacen les seues aspiracions i necessitats com a sers humans, és una responsabilitat que ha de ser assumida i resolta per tot l’equip de govern.

Per tant, l’Ajuntament d’Alberic ostenta la competència pròpia sobre els serveis socials generals, la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones dependents, la gestió de les prestacions bàsiques i dels programes d’actuació adequats, per mitjà de la disposició del personal adequat per a l’atenció en proximitat de la seua ciutadania.

Per tot l’anterior, es té el deure d’emetre el següent

ACORD:

  1. Declarar a tots els efectes com a serveis públics essencials de l’Ajuntament d’Alberic, els recursos que integren els serveis socials municipals, basant-se en les disposicions legals i raonaments arreplegats en la part expositiva de la present resolució.

Respecte d’aquests serveis tindran la consideració d’essencial les categories i funcions que es consideren necessàries per a la seua prestació.

  1. Basant-se en l’anterior declaració, que produïsca efectes en relació amb l’excepció prevista en l’article 20, apartat dos de la Llei 48/2015,

de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, al concórrer els supòsits d’excepcionalitat, urgència i caràcter inajornable previstos en el mateix. (2)

  1. Aprovar de conformitat amb allò que s’ha disposat en l’article 127 g) Llei 7/85, de 2 d’abril, Reguladora de Bases de Règim Local, la realització amb caràcter urgent per part del Servici de Recursos Humans de les gestions oportunes per a dotar al Departament de Serveis Socials del personal necessari, en les diferents categories.
  2. Comunicar el present acord a les i els representants de les treballadores i treballadors, Delegades i Delegats de personal, pel que fa al personal funcionari; i al Comité d’empresa, pel que fa al personal laboral.

 

  • . Pendent d’aprovació en els pròxims dies
  • . O normativa que la substituïsca.